Economia

DE MEMÒRIA

Fet a Catalunya!

‘Fet a Catalunya’, d’Alfred Vilanova és un llibre per tenir a mà (i esperem que aviat a les pantalles). El seu objectiu és presentar històricament algunes de les innovacions catalanes que han contribuït a satisfer millor algunes necessitats i que han originat beneficis

Fet a Catalunya, d’Alfred Vilanova (Barcelona, L’Arca, 2022), és un llibre per tenir a mà (i esperem que aviat a les pantalles). El seu objectiu és presentar històricament algunes de les innovacions catalanes que han contribuït a satisfer millor algunes necessitats i que han originat beneficis. Els èxits successius de l’economia catalana a partir de l’any 1000 (tot i els molts factors en contra que té) s’expliquen -en bona part- per aquestes innovacions.

Algunes de les més antigues són prou conegudes: les fargues catalanes (i l’acer), els molins paperers (hidràulics), les drassanes públiques (de Barcelona), les llotges comercials, la Taula de Canvi (el primer banc públic), l’Hospital de la Santa Creu (el primer hospital general públic). Caldria afegir-hi: el rellotge hidràulic de Ripoll, la piràmide d’aliments d’Arnau de Vilanova, l’escudella catalana, les espardenyes, l’eficient burro català, la primera farmacopea, l’estèvia, el vidre venecià.

Amb el telègraf elèctric (1795) del doctor Francesc Salvà i Campillo comença una altra època. Al llibre d’Alfred Vilanova que hem de tenir sobre la taula, a mà, es presenten: les màquines de vapor de Francesc Santponç, el gas Arbós, els telers semi-automàtics, la xarxa (privada) de ferrocarrils, les fàbriques de riu, les indianes, el submarí de Narcís Monturiol, el pont llevadís de Sant Petersburg, les voltes de Guastavino, els automòbils de la Hispano-Suïssa, els avions de Juandó i Olivert, el telèfon de Dalmau-Xifra. Caldria incloure (fet per catalans fora de Catalunya), també, els fars de la costa nord-americana del Pacífic d’Eusebi Molera; el circ piscina a París i el Moulin Rouge, de Josep Oller i Roca; la Túnica Delphos i la fotografia panoràmica, de Marià Fortuny i Madrazo; la ciutat port d’Odessa, de Josep de Ribas; la fàbrica de The Indian Casablancas High Draft Co, a Bombai; el Paronella Park del nord d’Austràlia; les plantacions de pinyes a Hawaii, de Francesc Marín, i el gran embassament de Bialet Massé.

Les TIC, escriu Vilanova, comencen després de la Segona Guerra Mundial, “perfeccionant tecnologies ja existents, com el telèfon, la ràdio i la televisió”. Hi inclou l’onada verda (1965) de Gabriel Ferraté, l’ordinador (1967) de Joan Majó, el gas natural liquat (1969) de Pere Duran Farell i algunes màquines de l’Hispano-Olivetti. En el cas català, algunes de les propostes dels anys revolucionaris de 1936-1939 mereixen ser reconegudes, ja que, tot i el parèntesi de la dictadura (1939-1975), han anat ressorgint. Per exemple: 1) les pastilles de brou de sopa de Gallina Blanca de 1937; 2) l’ús femení de pantalons i granotes masculins; 3) l’escolarització de tota la població infantil, amb immersió lingüística, 4) la Universitat Radiada de Catalunya; 5) els quiròfans mòbils; 6) els bancs de sang de Frederic Duran-Jordà (i Grífols); 7) la comarcalització hospitalària; 8) la idea de la electrificació integral de Catalunya; 9) la Setmana de l’Infant, amb joguines per a totes les criatures; 10) el Camió impremta cinema del Comissariat de Propaganda, de Jaume Miravitlles; 11) la interrupció artificial de l’embaràs als hospitals públics; 12) les reconversions industrials ràpides i eficaces, dirigides per la Comissió d’Indústries de Guerra.

El tema és complicat. A la List of spanish inventions and discoveries de Wikipedia, n’hi ha, és clar, de catalanes: masia, Miquelet lock, catalan shawm, flabiol, expropiative anarchism. La suma de petites –i grans- innovacions ha estat i és el veritable motor de l’economia catalana.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

Les escoles de negocis catalanes consoliden posicions a Europa

Unió Europea
Normativa contra la incitació a l’odi

El futur de Twitter perilla a la UE

Brussel·les
Economia

Vueling cancel·la 30 vols per la vaga de tripulants de cabina

El Prat de Llobregat

L’OPEP+ manté la producció actual de petroli després del topall del preu ris imposat per la UE

VIENA

Vueling anul·la 30 vols a l’aeroport del Prat per la vaga de tripulants de cabina

barcelona

Pescadors i govern diuen prou a Madrid i Brussel·les

Arenys de Mar
economia

Vueling anul·la 38 vols al Prat per la vaga de tripulants

economia

Seat produirà el Cupra Tavascan elèctric a la Xina

economia

Gravamen al comerç en línia a Barcelona