Economia

Torna el fantasma de la deslocalització de les empreses

L’argument de la fiscalitat d’avui fa evocar l’èxode per la presumpta “inestabilitat política” posterior a l’1-O

La convocatòria del president andalús, Juanma Moreno Bonilla, per reclutar empreses per al seu territori brandant la política fiscal coincideix, potser no casualment, amb la imminent celebració dels cinc anys del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre. Sigui per atzar o per decisió emmetzinada, la crida a la mudança empresarial evoca inevitablement l’èxode que es va produir arran de la consulta.

Desenes d’empreses, van marxar, encapçalades per les més prominents. CaixaBank i tot el seu entorn i el Banc Sabadell, que van fer la mudança els primers, es van traslladar respectivament a Alacant i a València, i van deixar el Principat pràcticament orfe de sistema financer local. Altres grups de sectors molt diversos en van seguir el camí: el grup Planeta, Catalana Occident, Cerveses San Miguel, Pastas Gallo, eDreams, Lleida.net, Bimbo, MRW i Dogi van fugir a diferents destins de l’Estat, preferentment a Madrid, tot i que algunes van optar pel País Valencià, com Idilia Foods, el Banc Mediolanum i Pirelli, i també Saragossa i alguna altra localitat de l’Aragó, com Argal i els laboratoris Ordesa. Alguns trasllats cuejaven encara aquest any, com el de Ciments Molins, a qui un jutjat de Madrid ha donat la raó malgrat que un grup d’accionistes van denunciar que el canvi de seu a Madrid era fictici perquè la companyia continuava sent gestionada des d’aquí

Paral·lelismes

Si avui Moreno Bonilla esgrimeix la fiscalitat, aleshores l’argument va ser la presumpta “inestabilitat política” generada arran del referèndum. I per bé que amb el temps el degoteig es va anar alentint i algunes empreses van decidir tornar, per no parlar de les que van decidir d’instal·lar-se a Catalunya sense gaire problemes, durant aquell mes d’octubre cambres de comerç i empresaris catalans van rebre invitacions formals per part d’ajuntaments i centres de negocis de llocs tan dispars com Astúries, Albacete i Sevilla, oferint catifa vermella i tota mena d’avantatges als qui s’hi volguessin traslladar.

L’endemà mateix del referèndum, importants empreses estatals, com ara Renfe i RTVE, van retirar milers de milions de dipòsits dels bancs catalans i el govern presidit per Mariano Rajoy va aprovar un reial decret llei que facilitava el trasllat de les companyies, amb la simple aprovació del consell d’administració, sense passar per la junta d’accionistes. I malgrat que responsables bancaris com Josep Oliu, president del Sabadell, sempre han mantingut que no van rebre pressions verbals per al canvi de seu, el president del comitè d’empresa de Seat, Matías Carnero, va afirmar que sí que n’hi va haver en el cas de l’automobilística, i que aquestes van arribar de l’entorn de la casa reial espanyola. Seat va resistir, com també ho van fer Grífols i Mango, que no van fer el gest de marxar. Tot plegat va abonar encara més la sensació d’un atac frontal dels poders estatals contra l’economia de la “díscola” Catalunya.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

Axilone Metal duplicarà la capacitat de producció a Sant Pere de Torelló

El Black Friday no convenç el petit comerç

barcelona
economia

Els treballadors d’Amazon a Martorelles convoquen vaga de l’1 al 17 de febrer

ECONOMIA

L’economia espanyola creix un 5,5% el 2022 i un 0,2% en l’últim trimestre

BARCELONA

Preocupació dels agents socials pel repunt de l’atur

barcelona

El nou impost a la banca costarà 170 milions al Sabadell

barcelona
CASIANA MONCZAR
COFUNDADORA DE GRAPAT

“El joc és la pàtria dels nens, allà on s’expressen”

barcelona

La demanda elèctrica cau del 4,5% respecte a la prepandèmia

GIRONA
economia

L’agrupació de Volkswagen i Seat rep la resolució definitiva del PERTE, que els permetrà mobilitzar 10.000 milions d’euros

barcelona