Economia

L’economia blava mou 561,1 milions l’any a la Costa Brava

Les tres cambres de comerç gironines han avaluat l’impacte de la nàutica, la pesca i les activitats derivades entre Blanes i Portbou el 2021

Comporten 7.000 llocs de treball i el 6% del PIB gironí

L’economia blava, aquella que es genera al voltant de les activitats vinculades amb la mar, va comportar l’any passat un negoci global d’uns 561,1 milions en els 22 municipis del litoral de la Costa Brava. Tot plegat, amb la suma d’impactes directes i indirectes, implica 7.025 llocs de treball, que majoritàriament aglutina el sector nàutic i portuari, però també, en un 17%, l’activitat pesquera. El 6%, aproximadament, del producte interior brut gironí el 2021, un pes que pel president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, fa l’economia blava “imprescindible”.

La cambra gironina s’ha afegit enguany a la iniciativa que al 2008 havien emprès les de Palamós i Sant Feliu de Guíxols per defensar la navegació i la pesca, tot i que en aquella ocasió només dins del litoral del Baix Empordà i Tossa de Mar. Ara, l’economista Josep Milà ha ampliat l’abast a les tres comarques costaneres, entre Blanes i Cadaqués, i amb una metodologia de càlcul actualitzada. S’hi té present la despesa diària mitjana d’un visitant català, d’uns 54 euros per dia, o la d’un estranger, d’uns 156 euros diaris. I per cada euro de negoci directe se’n generen 1,37 més indirectes, ràtio que en el cas de les boies es pot arribar a quintuplicar.

Milà també admet que l’impacte econòmic real encara podria ser superior, ja que han pres com a referència un any en què, per exemple, l’activitat de creuers a Palamós i Roses estava encara sota mínims arran de la pandèmia –i aquest any s’ha recuperat altre cop cap a xifres similars de les de 2019–, o fins i tot l’hostaleria encara topava amb les restriccions de moviments dels visitants o les limitacions d’aforament o àpats de grans grups.

Referència per actuar

L’estudi sobre l’economia blava a la Costa Brava servirà com a punt de referència per definir accions, projectes i reivindicacions de les cambres. Per a la de Palamós, ja és “una de les línies prioritàries”, destaca el president, Pol Fages, ja que és un dels pilars del sector turístic i encara més en temporada baixa, ja que “es pot navegar tot l’any”. Pel seu homòleg guixolenc, Eduard Bosch, la importància de la nàutica hauria de servir per potenciar les accions formatives, que ja es presten en forma de greu mitjà de FP a Sant Feliu de Guíxols, però es podria potenciar, per exemple, amb una escola nàutica que potenciés la pràctica dels estudiants en empreses.

El president de la Cambra de Girona, Jaume Fàbrega, va justificar que s’hi afegeixen, a banda dels municipis litorals que representen, per mirar d’enfortir el vincle entre el litoral i el “rerepaís”, una sinergia que ara mateix ja dona fruits, però amb recorregut. Entre les preguntes i reflexions d’altres assistents a l’acte, la defensa de la nàutica popular dins del model i la necessitat de mantenir un seguiment en el temps sobre l’evolució del volum de negoci i llocs de treball vinculats en el territori.

Endurir requisits per navegar

Arran de la pandèmia, els negocis de lloguer d’embarcacions han vist multiplicada la demanda, i alguna veu del públic va alertar que l’accés de persones “sense cap formació ni experiència” als timons genera riscos, a banda d’episodis d’incivisme, com ara el fondeig en zones prohibides o les festes amb embarcacions concentrades. El president de Ports de la Generalitat, Pere Vila, va admetre el problema i va apostar per una regulació més restrictiva que exigeixi més formació i titulació als llogaters o usuaris ocasionals, però que tampoc és competència ni de l’empresa pública ni del govern català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La inversió estrangera captada per ACCIÓ bat un nou rècord amb 620 milions el 2022

Barcelona
economia

Neix Vera, un nou operador de telecomunicacions a Catalunya

Prospecció al Baix Empordà de naus industrials

la bisbal d’empordà

El ‘boom’ del turisme rural

Barcelona

CaixaBank guanya 3.145 milions en el primer any sencer després de la fusió

barcelona

Impost a la banca: 1.100 milions

barcelona

Torrent diu que s’implicarà “a fons” en el cas Nylstar

BANYOLES
barcelona

La fira audiovisual ISE tanca amb 58.107 assistents de 155 països

barcelona

Goirigolzarri demana no intervenir en un mercat que funciona “molt bé”

.