Economia

argentina

El dèficit fiscal de l’Argentina es dispara un 220,6% interanual a l’octubre

Alta tensió a l’Argentina davant l’eventual privatització d’Aerolínies Argentines

Només uns dies després de les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als a l’Argen­tina en què va resul­tar gua­nya­dor el can­di­dat d’extrema dreta, Javier Milei, el minis­teri d’Eco­no­mia ha fet públi­ques les dades econòmiques.

Segons aques­tes dades faci­li­ta­des ahir dimarts, el país lla­ti­no­a­me­ricà va regis­trar a l’octu­bre un dèficit pri­mari de 330.338 mili­ons de pesos (889,2 mili­ons de dòlars/828 mili­ons d’euros), la qual cosa va impli­car un salt del 220,6% res­pecte al resul­tat nega­tiu d’octu­bre de 2022.

Segons el minis­teri d’Eco­no­mia, en el desè mes de l’any Argen­tina va regis­trar un dèficit finan­cer per 454.249 mili­ons de pesos (1.222 mili­ons de dòlars), amb una alça intera­nual del 145,2%.

En els pri­mers deu mesos de l’any, l’Argen­tina va acu­mu­lar un dèficit fis­cal pri­mari de 2,96 bili­ons de pesos (7.975 mili­ons de dòlars), enfront d’un saldo nega­tiu per 990.398 mili­ons de pesos (2.666 mili­ons de dòlars) en igual període de 2022.

Entre gener i octu­bre pas­sat, l’Argen­tina va acu­mu­lar un dèficit finan­cer de 5,26 bili­ons de pesos (14.167 mili­ons de dòlars), enfront d’un saldo nega­tiu per 1,93 bili­ons de pesos (5.212 mili­ons de dòlars) en igual període de 2022.

En un comu­ni­cat, el minis­teri d’Eco­no­mia argentí va atri­buir aquest resul­tat a l’efecte de la sequera que va patir el país en els últims mesos, amb una forta cai­guda en la recap­tació de tri­buts per expor­tació de pro­duc­tes agro­a­li­men­ta­ris. Segons el minis­teri d’Eco­no­mia, si no s’hagués regis­trat una cai­guda en els ingres­sos per drets d’expor­tació agro­pe­cu­a­ris com a pro­ducte de la sequera, el dèficit pri­mari pre­sen­ta­ria en el que va de l’any una millora del 0,7% del PIB.

D’altra banda, l’acord sege­llat el març de 2022 per l’Argen­tina i el Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal (FMI), obliga el país sud-ame­ricà a bai­xar enguany el seu dèficit fis­cal pri­mari a l’equi­va­lent de l’1,9% del PIB, des del 2,4% del PIB en 2022.

Pel que fa als anun­cis en cam­pa­nya que va fer el pre­si­dent electe de l’Argen­tina, Javier Milei, de pri­va­tit­zació d’empre­ses públi­ques i que ha rei­te­rat en les dar­re­res hores, ja han començat a gene­rar situ­a­ci­ons d’alta tensió. Així, sobre la pri­va­tit­zació d’Aerolínies Argen­ti­nes, ja hi ha posi­ci­o­na­ments con­tra­ris a la mesura: “Si es vol car­re­gar a Aerolínies, ens hau­ran de matar. I quan dic matar, lite­ral­ment. Haurà de car­re­gar morts, que m’anoti pri­mer”, va dir aquest dime­cres el secre­tari gene­ral de l’Asso­ci­ació de Pilots de Línies Aèries (APLA), Pablo Biró, en una entre­vista amb Ràdio Naci­o­nal Rock. Els sin­di­ca­lis­tes de l’avi­ació, que ja han demos­trat la seva força en diver­ses oca­si­ons, van defen­sar la gestió de la com­pa­nyia.

Segons xifres faci­li­ta­des el setem­bre pas­sat per la com­pa­nyia, Aerolínies Argen­ti­nes va trans­por­tar en 2023 a 9 mili­ons de pas­sat­gers i les seves pro­jec­ci­ons apun­ta­ven a tan­car l’any superant el rècord de gai­rebé 13 mili­ons de viat­gers de 2019.

En el pri­mer semes­tre de l’any, va regis­trar pèrdues per 48 mili­ons de dòlars, amb una reducció del 61% res­pecte al ver­mell que va tenir en igual període de 2022, un resul­tat qua­li­fi­cat d’“excel·lent” pel titu­lar de la com­pa­nyia, Pablo Ceri­ani, qui va asse­gu­rar que en el mitjà ter­mini l’empresa acon­se­guirà la sos­te­ni­bi­li­tat econòmica.

L’Argentina no haurà de pagar de moment 16.000 milions de dòlars per l’expropiació de YPF

La jutgessa de Nova York Loretta Preska ha acordat retardar temporalment l’execució d’una sentència de 16.100 milions de dòlars (14.812 milions d’euros) contra l’Argentina per l’expropiació en 2012 de la petroliera YPF a Repsol, però ha establert noves condicions, com aportar altres actius com a garantia per a evitar embargaments.

L’Argentina, que busca la revisió del laude del 15 de setembre, havia demanat evitar pagar aquesta quantitat mentre es considera el recurs d’apel·lació presentat davant els tribunals, segons apunta Bloomberg.

La jutgessa federal va permetre el dimarts a l’Argentina retardar el pagament sense una fiança d’apel·lació que garanteixi la suma total a canvi de la participació accionarial del 51% del país en YPF i els seus comptes per cobrar lligades a una presa i a una planta hidroelèctrica construïda entre l’Argentina i Paraguai.

Les accions de la petroliera van pujar amb força després de la victòria del llibertari Javier Milei en la segona volta de les eleccions presidencials del diumenge. Milei ha anunciat que planeja que la petroliera, de capital majoritari estatal, sigui privatitzada, com ja ho va ser en 1989 pel llavors president Carlos Menem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia