Economia

Mar Reguant

Economista i premi nacional de recerca al talent jove de la FCRI

“L’energia barata ja hi és, però cal repartir millor els beneficis”

“S’ha normalitzat cremar petroli, com si no tingués conseqüències, i demanem a les energies alternatives que siguin perfectes”

“La dependència geoestratègica d’electrificació té data de caducitat; en canvi, la del petroli és per sempre”

El perfil
Mar Reguant (Súria,1984) és llicenciada en economia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora pel Massachusetts Institute of Technology. És professora d’investigació ICREA a l’Institut d’Anàlisi Econòmica, i professora associada a la Barcelona School of Economics i a la Northwestern University. Acaba de rebre el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove que atorga la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.
L’accés a la tecnologia per a la generació d’energia i l’emmagatzematge pot crear desigualtats
El fet de néixer a Súria, terra de miners, ha marcat en certa manera allò què li interessa?
El meu avi treballava “a mina”. És una activitat que marca molt el poble. Tots els meus germans i amics ens dediquem a coses ambientals o de paisatge.
Els ambientòlegs són crítics amb l’activitat extractiva, i els geòlegs pensen que els han guanyat la batalla pel relat.
Segur. És ben bé el que passa amb les renovables a Catalunya. Jo, sent de Súria, entenc que sense la mina el poble no existiria. És un trade-off: no podem tenir-ho tot i és millor tenir la mineria, i vigilar que les coses es facin bé, que no tenir-la. Però a Catalunya no ho hem aconseguit ni amb les plaques solars, que normalment és més fàcil. Es normalitza moltíssim cremar petroli, com si no tingués conseqüències, i la resta d’alternatives han de ser perfectes.
Des de l’economia es pot ajudar a canviar aquesta percepció?
En aquest debat, l’economia ajuda a ser sistemàtics i rigorosos en veure els costos i els beneficis i a intentar fer una valoració més objectiva, sense apriorismes. M’he dedicat a mirar com s’està integrant l’eòlica i la solar a la xarxa elèctrica. Al principi es posava l’èmfasi en el fet que seria molt difícil. I els resultats són favorables. L’eòlica i la solar han millorat molt els resultats del mercat i la competència, han rebaixat els costos i han fet molt més neta l’electricitat, o sigui que, en general, ha estat molt més positiu.
Cal ser una mica enginyera a més d’economista?
Sí, com que estava al MIT feia cursos amb enginyers per saber-ne les coses bàsiques i entendre per què el mercat elèctric està dissenyat com ho està. Des de l’economia mirem els resultats del mercat i a vegades no els entenem perquè no tenim en compte detalls d’enginyeria que són importants.
L’aproximació d’enginyers i economistes a certs temes ha generat una certa rivalitat.
Aquí també passa una mica. Els enginyers són més conservadors i això és bo perquè fa que tinguem llum tot el dia. Quan els economistes estudiem el cost-benefici, no som tan prudents. Però potser fem millor allò que diem “efectes d’equilibri”. Els enginyers modelen molt bé una màquina, però potser no pensen tant en com interactua amb altres agents del mercat. Amb el tema de les renovables hi ha hagut una gran discussió sobre si es podia o no introduir un 90%, 95% o 100% de renovables, i els enginyers eren molt pessimistes. Al final s’ha anat veient que s’ha pogut canviar com funciona el mercat, com està dissenyat, i com es fan servir, per exemple, els molins de vent, pensant en l’eficiència del conjunt del sistema i no en una màquina per separat.
És correcte fer servir ‘electrificació’ com a sinònim de ‘descarbonització’ de l’economia?
Si aquest és el missatge que la gent s’emporta, és bastant acurat, perquè ara per ara on progressem més per fer energia neta és en l’electricitat. Jo no hi crec gaire, en la fe de la gent pel medi ambient, llavors l’única solució és que l’energia sigui bona, bonica i barata, i amb l’electricitat trobem solucions enginyoses cada dia que ho són.
Es diu que no podem reduir les emissions sense empobrir-nos.
No hi estic d’acord, perquè utilitzar renovables és més barat que el combustible fòssil. Durant un temps, ens ha sortit més car i hem hagut de repensar una mica com funciona el mercat i els protocols d’operacions, però al final ha sortit bé. Ens ha d’amoïnar més l’empobriment cultural, social i humà i no si hem de viure amb menys.
Però la subhasta elèctrica fa que no es vegi aquest cost associat a la font d’energia, oi?
Això també és part de la meva recerca, és a dir, qui es queda el pastís de l’energia. A l’inici de la guerra d’Ucraïna va ser un escàndol i es va haver d’intervenir perquè eren molts diners i estaven molt mal repartits. Però d’oportunitats per a energia barata, n’hi ha; les empreses que volen energia barata es fan fer contractes i, si els deixen, també posen plaques, i si fas la teva energia pots participar d’aquest pastís. I això no agrada gaire, però aquest tipus de coses faran que les energètiques facin el preu mitjà més favorable. El preu marginal encara serà alt si el gas fa augmentar la factura en moments d’alta demanda.
El sistema marginal que marca el preu ha de canviar?
El cost marginal del mercat, el que un enginyer anomenaria “preu ombra”, dona un senyal vàlid de com està la generació en un moment i ens diu que si consumeixo menys, es cremarà menys gas. Però la idea és que el benefici, la diferència entre el preu ombra i el que costa realment l’energia, es vagi repartint millor.
Hi ha el risc que la bretxa energètica entre rics i pobres augmenti?
Quan a Texas queden sense llum, a les cases de famílies riques que tenen les plaques amb la bateria i un Ford F-150 elèctric carregant, és com si la resta del món no existís. Al meu grup de recerca estudiem com l’accés a aquesta tecnologia, que és molt cara, pot generar greus desigualtats. Calen solucions públiques per evitar-ho.
Com va ser la seva experiència assessorant Macron?
A Macron les nostres opinions sobre la nuclear no li van agradar gaire. Ell volia sentir que els números surten, però construir una central és caríssim.
Amb l’electrificació, a Europa, no estem substituint una dependència per una altra?
Aquest és un discurs que convé a les petrolieres, però estratègicament no és el mateix. De fet, hi estic fent ara un estudi per al Banc Mundial. Les plaques són un estoc i el combustible fòssil és un flux. Si Putin tanca l’aixeta de cop, no passa ni un minut i en tornes a necessitar. Les plaques solars no són un recurs que necessitis cada any, un cop el tens ja deixes d’estar pendent d’aquesta relació geopolítica. A més, es poden reciclar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Toni Bramon
President del Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Girona (CATGI)

“La inestabilitat política ha fet disminuir la inversió pública”

Girona
TURISME

Bon pont per a l’hostaleria i inici oficiós de l’estiu

girona
ECONOMIA

Els hotels catalans superen els dos milions de persones allotjades al maig

Barcelona
unió europea

Brussel·les acusa Apple d’incomplir la llei europea de competència amb l’App Store

barcelona
Carme Ponsa
Presidenta del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme

“El Maresme turístic ha de ser més conegut internacionalment”

Malgrat de Mar
TECNOLOGIA

Implanten robots autònoms a S’Agaró Hotel

GIRONA

Confecció ben bé d’Olot

Olot

L’unicorn català Factorial surt de compres per créixer en talent

Barcelona
Joaquim Montsant
Director Territorial de Catalunya i Balears de Cesce

“L’empresa ha de millorar en l’ús d’informació per exportar”

Barcelona