Economia

Alemanya com a símptoma d’una EU que no avança en la integració

L’informe d’Enrico Letta adverteix de la desindustrialització del continent si no es consensua una estratègia conjunta

En canvi, les eleccions europees poden confirmar l’ascens de la ultradreta euroescèptica i proteccionista

Europa no es mira la crisi d’Ale­ma­nya, l’econòmica i la política, amb distància. El con­ven­ci­ment és que Ale­ma­nya és “el canari a la mina” i que els seus pro­ble­mes anti­ci­pen els mals que aca­ba­ran afec­tant tots els països tard o d’hora, i que cal una res­posta con­junta: “El repte és paneu­ro­peu”, asse­gura Joan Ramon Rovira, de la Cam­bra de Bar­ce­lona: “Si no com­pe­tim com una eco­no­mia inte­grada, serà molt com­pli­cat fer front a la Xina i als Estats Units”, adver­teix.

L’abril pas­sat, Enrico Letta, ex pri­mer minis­tre d’Itàlia i pre­si­dent de l’Ins­ti­tut Jac­ques Delors, va fer públic un informe sobre el futur del mer­cat únic euro­peu, que plan­teja ame­na­ces com ara la “desin­dus­tri­a­lit­zació d’Europa” si no s’impulsa una estratègia indus­trial con­junta. El docu­ment expli­ca­ria la crisi de la indústria ale­ma­nya, sense fer-ho explícita­ment, com el resul­tat de l’esca­nya­ment que acaba pro­vo­cant la falta de desen­vo­lu­pa­ment d’Europa com un mer­cat únic real. En aquest sen­tit, Letta defensa un aggi­or­na­mento, és a dir, una posada al dia dels prin­ci­pis que van impul­sar el mer­cat únic, per reforçar la uni­tat en àmbits com el mer­cat de capi­tal i la política indus­trial. Algu­nes de les idees són l’apro­vació d’un codi euro­peu de dret mer­can­til, que superi la frag­men­tació de regu­lació que hi ha, i un canvi en els mer­cats de l’estalvi i la inversió que afa­vo­reixi que el capi­tal euro­peu, el públic i el pri­vat, ajudi les empre­ses euro­pees i no pas que ser­veixi per mus­cu­lar les de fora com està pas­sant ara. “Una tendència pre­o­cu­pant és el des­vi­a­ment anual d’uns 300.000 mili­ons d’euros de l’estalvi de les famílies euro­pees de la UE a l’estran­ger, prin­ci­pal­ment a l’eco­no­mia esta­tu­ni­denca, a causa de la frag­men­tació dels nos­tres mer­cats finan­cers”, escriu Letta.

“Els euro­peus, amb el nos­tre estalvi, finan­cem indi­rec­ta­ment els Estats Units, que tenen un enorme dèficit; tenim un saldo comer­cial i per compte cor­rent molt posi­tiu, i això vol dir que en essència Europa exporta capi­tal”, diu el cap de gabi­net d’estu­dis de la Cam­bra de Bar­ce­lona. No és una situ­ació equi­li­brada, però l’eco­no­mia esta­tu­ni­denca va molt acce­le­rada, men­tre que l’euro­pea ran­queja.

Estalvi euro­peu

El tema cen­tral és la cre­ació de les con­di­ci­ons per can­viar-ho. Més enllà de les refor­mes pen­dents per mobi­lit­zar el capi­tal pri­vat i fer-lo cir­cu­lar en bene­fici propi –que Letta deta­lla en el seu informe–, cal pen­sar també a fer més atrac­ti­ves les empre­ses d’aquí. L’aposta de l’estalvi euro­peu per a l’eco­no­mia de l’altre cos­tat de l’Atlàntic es jus­ti­fica també per un dife­ren­cial de ren­di­bi­li­tat: les empre­ses dels EUA són més ren­di­bles i atre­uen més capi­tal que les euro­pees.

I és un peix que es mos­sega la cua, perquè les empre­ses més ren­di­bles, en el con­text econòmic actual, són les que poden moure’s en mer­cats grans. “Els sec­tors més inten­sius en tec­no­lo­gia tenen grans eco­no­mies d’escala; per tant, neces­si­ten tenir mer­cats molt amplis per créixer i poder fer front a inver­si­ons molt for­tes”, diu Rovira. La con­clusió és que l’invent euro­peu només podrà sub­sis­tir si s’avança en el camí de la inte­gració.

I si es fa un pas enda­vant o es recula és una qüestió que estarà en joc el dia 9 de juny, en les elec­ci­ons euro­pees. Sem­bla clar que els resul­tats dels comi­cis seran clau per defi­nir el paper que la Unió Euro­pea tindrà en el mapa de lide­rat­ges econòmics i polítics que s’està con­fi­gu­rant al món.

Si els par­tits euro­escèptics amb un dis­curs popu­lista antiim­mi­gració i pro­tec­ci­o­nista incre­men­ten la presència al Par­la­ment fins al punt de con­di­ci­o­nar l’agenda de refor­mes, podria ser con­tra­pro­du­ent per a les ambi­ci­ons euro­pees.

“Pot­ser no seran grups polítics que puguin pren­dre deci­si­ons per majo­ria, però poden ser deter­mi­nants en les nego­ci­a­ci­ons i tenir una certa força per con­di­ci­o­nar el dis­curs i pro­po­sar, limi­tar, endu­rir o con­di­ci­o­nar cer­tes mesu­res per fre­nar allò que per a ells és una amenaça: la immi­gració, sobre­tot la pro­ce­dent de països que no es con­si­de­ren cul­tu­ral­ment pròxims als euro­peus,” diu Álvaro Zapa­tel (Eada).

A mesura que els par­tits d’extrema dreta han anat gua­nyant pes en els diver­sos par­la­ments naci­o­nals, el cordó sani­tari que ini­ci­al­ment s’havia esta­blert ha anat des­a­pa­rei­xent. A tall d’exem­ple, ara fa uns dies la can­di­data del Par­tit Popu­lar Euro­peu Ursula von der Leyen, que com a pre­si­denta de la Comissió Euro­pea havia man­tin­gut les distàncies amb aques­tes for­ces, s’ha mani­fes­tat dis­po­sada a pac­tar amb la ultra­dreta, en con­cret, amb Gior­gia Meloni, pri­mera minis­tra d’Itàlia i can­di­data dels Ger­mans d’Itàlia.

Pendents de l’informe de Mario Draghi
L’expresident del BCE i ex primer ministre d’Itàlia va rebre l’encàrrec d’Ursula von der Leyen de preparar un informe sobre competitivitat, que es farà públic després de les eleccions. De tota manera, en les intervencions públiques ha anat desgranant algunes idees: “Un canvi radical és necessari”, va dir en una conferència l’abril passat a Brussel·les.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia