Opinió

Estatut d'Autonomia

Con­tra què es va mani­fes­tar la població cata­lana el 10 de Juliol pas­sat? (el que va suc­ceir al Congrés el dia 20 només va ser política), con­tra unes reta­lla­des impo­sa­des al text de l'Esta­tut, ja, però quin text? És per­ti­nent acla­rir-ho, perquè aques­tes reta­lla­des no han estat les úniques.

El 30.09.2005 els par­tits cata­lans van apro­var al Par­la­ment el text de l'Esta­tut que havia estat redac­tat a Cata­lu­nya, i el PP es va abs­te­nir en la votació. Aquest text, el text ela­bo­rat aquí, va ser pre­sen­tat el 2.11.2005 a la mesa del Congrés, la qual el va adme­tre, i el PP va pre­sen­tar-hi recurs d'incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat. Després de l'admissió comença el tràmit a la Comissió Cons­ti­tu­ci­o­nal del Congrés, tràmit que és diri­git pel senyor Alfonso Guerra, i de seguida es fan evi­dents les diferències entre el text apro­vat pel Par­la­ment i el que pre­vi­si­ble­ment sor­girà de la comissió. Aquell bloc monolític que fins lla­vors havien man­tin­gut els par­tits cata­lans es trenca en aquest procés de tràmit, cosa que du a nego­ci­a­ci­ons bila­te­rals entre el PSOE i cadas­cun dels grups, fins que el 21.01.2006 el senyor Rodríguez Zapa­tero i el senyor Artur Mas acor­den una sèrie de punts que són pre­sos com a base de tre­ball defi­ni­tiva i que es con­ver­tei­xen en la mare del text que final­ment va ser votat a Cata­lu­nya el 18.06.2006.

Em cen­tro exclu­si­va­ment en la qüestió econòmica: no sóc cap expert en dret polític. Cal tenir molt clar que el text apro­vat el juny del 2006 no és, insis­teixo, no és el que va ser apro­vat al Par­la­ment de Cata­lu­nya. De diferències?, fona­men­tal­ment una, però és la clau de tot el text con­fir­mat aquí, del motiu del rebuig a Madrid i de la recent sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal: amb el text ori­gi­nal es pro­ce­dia a la cre­ació d'una agència tri­butària de Cata­lu­nya que recap­tava tots els tri­buts no locals satis­fets en sòl català, i poste­ri­or­ment es pro­ce­dia a ingres­sar a l'agència cen­tral la con­tri­bució cata­lana a les des­pe­ses gene­rals d'Espa­nya, així com l'apor­tació a un dels con­cep­tes més plàstics que hi pugui haver sobre la faç de la Terra: soli­da­ri­tat. En el text que amb tantíssima il·lusió va apro­var el poble de Cata­lu­nya havia des­a­pa­re­gut tota referència a aquesta agència tri­butària cata­lana i a aquesta certa auto­no­mia finan­cera, to-ta, una cosa que no es va dir mai ober­ta­ment. Bé, doncs, aquest text ja reta­llat que va votar i va apro­var el poble català és el que ara es pretén reta­llar. La pre­gunta, per tant, és: què és el que s'amaga dar­rere de la famosa sentència del Cons­ti­tu­ci­o­nal? La res­posta, entenc, és molt curta: pasta. Una de les eines que a Cata­lu­nya es van uti­lit­zar per ela­bo­rar el text d'aquí van ser les balan­ces fis­cals de les comu­ni­tats autònomes, de les regi­ons, un ins­tru­ment del qual lla­vors es va par­lar molt, encara que tot eren pre­vi­si­ons, fins que al llarg del 2008 van ser ela­bo­ra­des per un ser­vei d'estu­dis, i publi­ca­des i accep­ta­des amb més o menys èmfasi. Bé, i què diuen aques­tes balan­ces fis­cals?, doncs que Cata­lu­nya té un dèficit fis­cal del 8,70% del seu PIB amb la resta de comu­ni­tats autònomes que reben, i que, per exem­ple, Extre­ma­dura té un superàvit del 17,78%; Astúries, del 14,33%, i Anda­lu­sia, del 4,53%. Dotze regi­ons tenen superàvit i set tenen dèficit. (En aquells moments el dèficit més gros el tenien les Illes Bale­ars: el 14,20%.)

L'ori­gen d'aquesta situ­ació és la llei mare que regula el finançament regi­o­nal: la LOFCA de 1980. La qüestió és que aquesta llei no va néixer bus­cant el crei­xe­ment econòmic de totes les regi­ons, sinó l'acos­ta­ment de les més pobres a la renda mit­jana d'Espa­nya a costa que les més riques també s'acos­tes­sin a la renda mit­jana espa­nyola. Per aca­bar, una frase d'una auto­ri­tat en finançament regi­o­nal: el doc­tor Antoni Cas­tells, catedràtic d'Hisenda Pública i actual con­se­ller d'Eco­no­mia de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, una frase que va pro­nun­ciar l'any 2007 en la inau­gu­ració d'un curs d'estiu del Con­sorci Uni­ver­si­tat Inter­na­ci­o­nal Menéndez Pelayo sobre finançament de les comu­ni­tats autònomes: “Si el més impor­tant és la igual­tat, la cohesió i la soli­da­ri­tat, lla­vors no fan falta les comu­ni­tats autònomes, n'hi ha prou amb el model d'estat uni­tari”.

I ara: “Aquest no és el moment oportú per abor­dar el tema del finançament regi­o­nal” ( senyor Manuel Cha­ves, minis­tre de Política Ter­ri­to­rial, a Mèrida, a l'escola d'estiu del PSOE); men­tres­tant, se'ns diu que hem de tor­nar 691 mili­ons per bes­tre­tes rebu­des el 2008 a compte d'una recap­tació fis­cal que no s'ha produït. O sigui, que sí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.