Arròs amb sabor del delta de l'Ebre
Les dues cooperatives arrosseres de les Terres de l'Ebre integren més de 5.000 socis i produeixen 80 milions de quilos l'any
Del delta de l'Ebre en surt el 15% del global de la producció d'arròs de l'Estat espanyol i dues cooperatives gestionen pràcticament la totalitat del volum del cereal que brota als camps que ressegueixen el parc natural. Es tracta de la Cambra Arrossera del Montsià i dels Arrossaires del Delta de l'Ebre. La primera, amb seu a Amposta, estén els seus dominis sobre el marge dret de la desembocadura del riu, agrupa més de 3.000 socis i ha trobat en la marca Montsià la seva principal font de negoci. Per la seva banda, els 1.200 socis actius d'Arrossaires del Delta de l'Ebre controlen la llera esquerra del tram final del que és el riu més cabalós de la península i tenen establerta la seva base en una moderna planta a la Cava, Deltebre. A aquests, els paquets de Bayo els ha donat una bona posició, sobretot en el sector de l'hostaleria i en els mercats del nord de la península, i aquest gener acaben de posar en marxa la distribució d'un nou producte per guanyar pes en el mercat català.
Les dues grans cambres del Delta són fruit de la fusió de petites cooperatives que operaven a la zona des de mitjan segle passat i es reparteixen el negoci de la producció d'arròs pràcticament a meitats iguals. Arrossaires neix de la unió de les cooperatives de l'Aldea, de la Cava, de Jesús i Maria i de l'arrossera de Camarles, mentre que la cooperativa agrícola de Sant Jaume d'Enveja i la Cambra Arrossera d'Amposta van decidir el 2003 unir esforços i donar forma a la Cambra Arrossera del Montsià.
UNA OPERACIÓ FALLIDA.
Però les negociacions per treballar plegats van acabar amb fiasco i de moment sembla descartat que a curt termini pugui haver-hi nous acostaments entre els d'Amposta i els seus veïns de Deltebre.
Jordi Casanovas és el president d'Arrossaires del Delta de l'Ebre i explica que la cooperativa dóna feina a 85 persones i que l'activitat industrial ha estat des de sempre el tret distintiu dels productors d'arròs dels dos marges del Delta. Es refereix al fet que, a diferència del que passa en altres zones on només es produeix (per exemple a l'Albufera valenciana), “l'arrosser aquí s'ha preocupat sempre de comercialitzar el seu producte”.
En aquest sentit revela que darrerament estan treballant per potenciar els canals d'exportació (destaca les vendes a Bulgària i Turquia) perquè han detectat que “el consum nacional s'ha reduït”.
Detalla Casanovas que així com hi ha un tipus d'indústria amb la qual es fa fàcil tancar tractes (“per exemple Kellogg's o Damm”) perquè valora i paga el producte, un dels problemes que hi ha és la dependència que tenen de les grans cadenes comercials “i les seves marques blanques”. Posa de manifest que “compren el producte al preu que ells fixen amb independència de la cotització del mercat”, i hi afegeix: “I no podem prescindir d'aquesta venda perquè és una part molt important de la nostra distribució, fins al 60%”.
EL CARGOL POMA I LES RATES.
Els arrossers han trobat en les rates un aliat per combatre el cargol poma (que és una font de proteïna per als rosegadors) però ara es tem que l'increment del nombre de rates pugui igualment danyar les collites.
Part dels beneficis, a fins socials
“No oblidem que el nostre és un arròs conreat en un parc natural i que té denominació d'origen”, remarca Jordi Casanovas quan enumera les propietats del producte que Arrossers del Delta de l'Ebre acaba de treure al mercat. Es tracta d'un arròs de gra rodó i de gamma extra que es comercialitza sota la marca Segadors del Delta. La cooperativa de Deltebre ha tancat amb la cadena Bonpreu un acord per comercialitzar en els seus lineals aquest arròs. Un 1% dels guanys va destinat a actuacions per protegir i preservar el Parc Natural del Delta.
També té una vessant beneficosocial l'activitat de la Cambra Arrossera del Montsià, que des del 2009 té un acord amb la Fundació del Banc dels Aliments per aportar un percentatge de les vendes als més necessitats.
