Opinió

Saber per creure

Amb el sentiment de recel i de suspicàcies serà difícil de revertir la greu situació

De fa temps la societat catalana políticament és un barreig d'agnòstics, d'ateus, d'incrèduls, de desenganyats, de recelosos i d'angoixats. I el nou govern que va entrar generant una alta esperança després d'uns anys de Dragon Khan, comença a provocar incertesa, perplexitat, sorpresa i al final tot això es pot traduir en desconfiança. I és una llàstima perquè amb aquests sentiments de recels i de suspicàcies seria molt més difícil fer correctament la gran tasca que s'ha de fer per revertir la greu situació. I segurament l'arrel d'aquest problema és que els governants no entenen que els governats sovint som com sant Tomàs, que, tot i que més tard va ser sant, no va voler fer un acte de fe. Va voler veure per creure. No és políticament correcte, doncs, demanar a tot un poble un acte de fe envers el seu govern i fins avui sembla que se'ns demana. L'estalvi i la contenció de la despesa són unes virtuts que ja tothom té clares, però sempre que siguin raonades, i avui no podem dir que s'hagi donat la informació clara i precisa per saber si són raonables.

Encara es desconeixen les raons, més enllà de dir que estem molt malament, d'aquesta apagada informativa de la realitat dels comptes. Fa pocs dies parlava amb un diputat de CiU i coincidíem en aquesta apreciació, i el pòsit negatiu que va deixant a la societat aquest seguit de retallades (de moment, 73 segons informació de l'Avui i El Punt) en llocs tan sensibles com l'ensenyament, la sanitat, la seguretat,... El meu interlocutor em deia que només ho entén per una raó: no fer enfadar els partits del tripartit i especialment els socialistes. Error greu si la raó fos aquesta, perquè l'objectivitat dels números ha de ser inqüestionable i, per tant, irrebatible i irrefutable. Però malament anem si un partit, i de l'oposició, condiciona tota una política informativa d'un govern i ens obliga a fer un acte de fe.

El que encara sorprèn més és que els tres partits que governaven fins ara acusen el nou govern de fer excessives retallades i de retallar en temes socials sensibles; i la pregunta és, per què qui ho fa no ho argumenta clarament, ni rebat les acusacions contundentment tenint tota la informació? Un misteri.

Francesc Homs defensava amb raó que 26 milions d'euros del cost de les iniciatives de Zapatero són una quantitat important i que el govern de Catalunya no podia assumir. Vist com sembla intuir-se que han trobat les finances de la Generalitat, no seria també assenyat trencar la promesa d'abolir l'impost de successions i posposar-la per quan l'economia ho permeti? Si han hagut d'aturar obres ja en procés de construcció i trencar altres promeses, i els mateixos arguments de l'Homs per defensar els diners a Madrid, ens serveixen com una raó potent per posposar l'impost.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
SALT

Commerzbank posa a la venda l’Espai Gironès per 140 milions d’euros

SALT
economia

Es preveu una campanya de fruita de pinyol “correcta” tot i una caiguda de la producció

Lleida
ECONOMIA

La Xina reaviva la guerra comercial amb la UE amb una investigació antidúmping

BARCELONA

Les botigues de les zones més turístiques ja poden obrir els diumenges

Barcelona

Circuits en funcionament

L’Hospitalet de Llobregat

Fer obsolet el residu

Barcelona
Mar Reguant
Economista i premi nacional de recerca al talent jove de la FCRI

“L’energia barata ja hi és, però cal repartir millor els beneficis”

Barcelona

Casa Jové celebra 150 anys amb l’entrada a Tarragona

Barcelona

Recreacions virtuals de cors perquè els cardiòlegs assagin

Barcelona