Opinió

Constitució, pressupostos i “rock and roll”

Con­ti­nua sent una Cons­ti­tució el que va ser? Penso que no, almenys en el Regne d'Espa­nya, des de fa uns dies. Una Cons­ti­tució era quel­com de màgic, ara és un qua­dern en el qual s'apunta el que poden o no pujar les des­pe­ses de l'exer­cici; i, ull, no ho cri­tico, igual és que ha de ser així. El que xoca és la velo­ci­tat a la qual una Cons­ti­tució pot can­viar-se, sobre­tot quan ens havien dit que era gai­rebé impos­si­ble de can­viar. Per quina raó s'ha can­viat amb tanta rapi­desa? Diuen que era per donar con­fiança als mer­cats. Els mer­cats, ah, els mer­cats!; real­ment algú es creu que a un broker que ara es troba a la planta 27 de la Torre Sears de Chi­cago li importa una mica que en la Cons­ti­tució d'una eco­no­mia que repre­senta el 2% del PIB del pla­neta esti­gui escrit que ha de res­trin­gir les seves des­pe­ses el 2020 en vir­tut d'un desen­vo­lu­pa­ment que en una llei orgànica de pròxima ela­bo­ració? Lla­vors, per què?

A veure, com ho diríem… Resulta que el pla­neta està arruïnat, que té un deute de nas­sos i que uns recur­sos que ha estat mal­gas­tant en aques­tes dècades pas­sa­des resulta que són escas­sos; i a sobre a la gent li han estat dient que per ser feliç ha de tenir un Lam­borg­hini i ara li diuen a aquesta gent que no, que del Lam­borg­hini, ni par­lar-ne.

El pla­neta està ficat en una crisi sistèmica que és impos­si­ble resol­dre a la manera tra­di­ci­o­nal: el Pla E i les seves vari­ants ho van inten­tar, i l'única cosa que s'ha acon­se­guit ha estat arruïnar-nos més; ara ja sola­ment queda reduir des­pe­ses, podar, reta­llar, però no per estal­viar, no per vir­tut, sinó perquè no hi haurà d'on treure res, o és que algú pensa que a mesura que anem apro­fun­dint en la crisi els ingres­sos públics es man­tin­dran? Per això el mis­satge, encara que sense expres­sar-lo ober­ta­ment, que no cal espan­tar més del que sigui con­ve­ni­ent, havia de ser con­tun­dent, i on es pot reflec­tir una mica de forma con­vin­cent? Doncs en una Cons­ti­tució men­tre segueixi sent sòlida, que no sigués jo tal com estan les coses. Bé, però, lla­vors la Cons­ti­tució pot can­viar-se per a unes coses i no per a unes altres? Per què no s'escriu en la Cons­ti­tució espa­nyola que en el regne hi ha unes regi­ons que donen molt més del que reben de tal manera que els qui reben poden aca­bar estant millor que els qui donen? O que Cata­lu­nya té un dèficit inter­re­gi­o­nal amb Espa­nya de 18.000 mili­ons d'euros? Per què no s'escriu que en aquest límit que es vol fixar en el dèficit de les regi­ons con­ti­nuarà sense reflec­tir-se el que les regi­ons donen? I per qui­nes raons els polítics de Cata­lu­nya no aire­gen això, no infor­men sobre això, no exi­gei­xen que això deixi de ser així? Per què no s'escriu que Cata­lu­nya tin­dria superàvit comp­ta­ble si tingués accés a aquests diners?

Per què el títol d'avui? doncs per aque­lla cançó d'Ian Dury Sex, Drugs and rock'n'roll.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.