Economia

Salvador Esteve

President de la Diputació de Barcelona

“Les diputacions aportarem 60 M€ als ajuntaments en un nou pla d'ajuts”

A Catalunya no podem acceptar
la supressió d'ajuntaments de cap de les maneres
És evident que hi hagut un tracte discriminatori entre Bankia i Catalunya Caixa
Els sobresous dels antics alts càrrecs s'han suprimit i ja no es pagaran a ningú més
El 30% del pressupost dels ajuntaments són per competències que no li són pròpies
No hi ha cap país del món que pugui suportar el drenatge sotmès
a Catalunya
En el món local no demanem diners perquè sí, sinó claredat en les competències

El president de la Diputació de Barcelona critica que el 30% del pressupost dels ajuntaments estan destinats a competències no pròpies de l'administració local. Per això, reclama una delimitació clara de les competències municipals i desbloquejar, d'una vegada per totes, el nou sistema de finançament destinat al món local.

Quina és la salut econòmica dels municipis catalans?

És molt precària, tot i que no podem generalitzar. Hi ha moltes tipologies i cadascuna és una història diferent. En general, estem tots bastant malament. L'economia municipal no s'ha tractat mai amb profunditat i el finançament sempre està aparcat. Això s'ha agreujat en uns anys de bonança perquè ha fet que uns ingressos extraordinaris s'hagin convertit en despeses netes. En el moment que s'acaben els ingressos extraordinaris ens queden les despeses. Però, per què hem fet despesa ordinària? Doncs perquè la gent ens ha demanat serveis, i com que teníem disponibilitat, el que hem fet és donar compliment a aquesta demanda. Això explica que s'hagi produït una distorsió econòmica.

En els últims sis mesos, encara s'observa que la situació econòmica del món local continua caient?

Els ajuntaments, en general, tots, hem fet un esforç de racionalització. Però també és veritat que les administracions, entre les quals la de la Generalitat, no ha pagat els seus compromisos amb puntualitat, segurament perquè no ha pogut, ja que tampoc no ha cobrat uns compromisos de l'Estat. Això ha fet que s'hagi entrat en una cadena fatídica. Les diputacions han dut a terme una aportació extraordinària importantíssima avançant els diners que la Generalitat devia als ajuntaments. La Diputació de Barcelona hi ha posat prop de 170 milions d'euros que, afegits a la resta de diputacions, hem sobrepassat els 210 milions d'euros. Això ens permet poder pagar deutes i reactivat l'activitat comercial i industrial en cada poble.

Es preveu alguna altra injecció per als propers mesos?

Les diputacions esperem cobrar els diners que hem avançat perquè així s'ha pactat. Quan això ho tinguem resolt activarem un altre pla. Ara ja estem treballant en un altre paquet d'ajudes extraordinària també per resoldre la despesa ordinària. A part d'això, el que sempre ha fet la Diputació és oferir un catàleg de serveis destinats als municipis. A més, també hi ha la xarxa d'inversions que intentarem aprovar a final de maig perquè es pugui complementar aviat amb les obres, no pas de més construcció sinó de rehabilitació i de manteniment. Això es farà amb dos objectius: no crear més estructures que generin despesa i donar possibilitats de treballar a les petites empreses.

El nou paquet d'ajudes seria semblant al que es va atorgar l'abril passat?

La partida seria de cap a 60 milions d'euros i sortiria a final d'any o a principi del proper. A diferència del paquet anterior, aquests serien uns recursos que sortirien de la Diputació.

El finançament del món local sempre queda per al final.

L'any passat tocava parlar de finançament. Però les circumstàncies no són favorables. Tot i així, crec que s'ha d'afrontar perquè hi ha un estudi de la Diputació que diu que el 30% dels pressupostos d'un l'Ajuntament van destinats a competències que no li són pròpies. Fruit d'aquesta disponibilitat de diners que teníem, ens hem passat a l'hora de donar serveis; això és bo, saludable, però no ho podem mantenir. Per tant el primer que cal és una delimitació clara de les competències municipals. I a partir d'aquí, un finançament per allò que hem de fer. Cal valentia. Hi ha el cas de l'ensenyament de 0 a 3 anys, que en bona part recau als ajuntaments quan no hi tenim cap competència.

És optimista, amb el possible nou sistema de finançament local?

En principiels alcaldes hem de ser optimistes, si no, ja ens hauríem suïcidat. Hi ha coses que cauen pel seu propi pes. Els alcaldes no demanem més diners perquè sí, perquè ja sabem que no n'hi ha. El que demanem és la claredat en les competències.

Amb tota aquesta crisi que està caient, creu que el govern estatal s'avindrà a la negociació del pacte fiscal que proposa el govern de la Generalitat?

Quan una cosa és tant evident, i a Madrid es neguen a parlar-ne, vol dir que el que volen és el conflicte. Catalunya necessita un pacte fiscal. No podem continuar com fins ara amb el drenatge que ens suposa. Estem arrossegant el dèficit cada vegada més i això ens priva de ser la locomotora econòmica d'Espanya. No hi ha cap país en el món que pugui suportar el drenatge econòmic que estem suportant. Si fins i tot es neguen a parlar del pacte econòmic jo crec que s'hauran de prendre mesures molt contundents per a la nostra supervivència.

I si malgrat tot no hi ha pacte fiscal, quina hauria de ser l'alternativa o els passos a seguir de Catalunya?

L'alternativa és que la societat catalana –i sembla que hi estem pel camí- es conscienciï i ens en anem. En aquest moment hi ha més consens ciutadà que consens polític. Si una part molt important del país està convençuda d'això, els fets seran imparables.

Amb l'afany de recentralitzar l'Estat, Catalunya pot perdre algunes competències i, per tant, autogovern.

El que no es pot fer és fer marxa enrere i endavant. A Catalunya no podem acceptar la supressió d'ajuntaments. I que no posin l'excusa de la crisi. Quan era president de la ACMP em vaig entrevistar amb tots els alcaldes de menys de 1.000 habitants de Catalunya, que són més de 400. Si haguéssim de pagar la feina que fan els alcaldes i regidors costaria molts de diners. Ells fan absolutament de tot, des d'arreglar la bombeta del carrer o la fuita d'aigua, gestions per tenir cobertura de mòbils o per tenir ADSL. Fan una feinada totalment desinteressada que si s'hagués de pagar seria molt cara. Per tant, l'excusa econòmica per fer desaparèixer municipis petits no té cap mena de validesa.

I mancomunar serveis?

Això sí. En aquest estadi crec que els consells comarcals i les diputacions hi tenim molt a dir. Ja fem coses, però encara n'hauríem de fer més. Per exemple, a la majoria d'ajuntaments mitjans i petits prestem una assistència gairebé total. Els recaptem els impostos, els mantenim el padró, els fem el web de l'Ajuntament, els donem assistència tècnica i jurídica...

Quins serveis creu que encara es podrien compartir més?

La recollida d'escombraries, que ja s'està fent, però que caldria potenciar en els municipis més petits; o en serveis tècnics. No seria normal que un Ajuntament de 200 habitants tingués un arquitecte en exclusiva.

Hi ha una resposta oficial?

La Diputació no s'ha pronunciat. Exposo la meva opinió personal i crec que àmpliament compartida amb els partits polítics. Potser el PP en podria fer alguna matisació.

Bankia ha tingut un tracte diferent que Catalunya Caixa?.

És evident que hi ha hagut un tracte diferent. Catalunya Caixa és una entitat molt vinculada a la Diputació com a entitat fundadora. És evident que el tracte és diferent. Com també ho ha estat en el cas d'Unnim, que sembla que s'acabarà donant a Bankia. Costa molt haver d'explicar que el govern de Catalunya hagi d'haver retallat en Sanitat, Ensenyament, en dependència, en qüestions bàsiques de l'estat del benestar i es parla d'una quantitat de milions que es lliuraran a una entitat que, si ho necessita, és perquè s'han fet les coses molt malament. Tot el procés de Bankia s'ha fet rematadament molt malament. Si finalment s'ha de rescatar, doncs possiblement s'haurà de fer per no posar en qüestió el sistema financer, però la veritat és que costarà molt d'explicar-ho.

Després dels casos de Josep Maria Matas i Josep Tous, ara la situació està més tranquil·la, a l'entitat que presideix?

Aquests dos caos són qüestions alienes al funcionament de la Diputació. A més, vénen d'actuacions anteriors i personals. Evidentment que ens n'han distorsionat el funcionament, però no ens hem desviat de la missió que tenim al govern de l'entitat que presideixo. La prova és que hem fet coses com la del pla extraordinari de l'abril passat que no havíem fet mai. Segurament també perquè fins ara no ho havien hagut de menester, per sort, però que les hem pogut fer i les continuarem fent. Aquests dos casos són esculls que hem trobat, no ho nego, però no hi tenen res a veure. Són dos casos absolutament diferents i ja es resoldran en el seu dia.

L'altre tema delicat que va haver de resoldre van ser els sobresous que hi havia en els antics alts càrrecs.

Aquest és un tema que vam detectar de seguida d'entrar aquí. Es va suspendre perquè creiem que aquesta actuació no era bàsica. Es va demanar, a la comissió jurídica assessora, la procedència de l'actuació que havíem hagut de suspendre i ens va donar la raó. Aquesta pràctica s'ha tallat. S'ha interromput amb els que la percebien, i a més a més, no es continuarà fent més. Això està liquidat.

La relació entre la Diputació i Generalitat sembla correcta, però el fet de tenir un soci del PP com es porta?

Per primera vegada a la història democràtica del país hi ha una magnífica entesa entre les quatre diputacions i el govern de la Generalitat. En el cas de Barcelona ha estat una voluntat d'entesa. Amb el que està passant el primer que hem de fer les institucions és posar-nos d'acord per veure si sortim de l'atzucac. Ja estem treballant per fer coses conjuntes entre les quatre diputacions i el govern de la Generalitat.

Una vocació municipalista

Salvador Esteve i Figueras (Martorell, 1945) fa molts anys, en la seva trajectòria professional, que està abocat en la política municipalista. L'any 1979 ja es va iniciar com a regidor de l'Ajuntament de Martorell. Vuit anys després ja en va ser alcalde durant 16 anys. Al 2007 va repetir com a alcalde de la població on viu. Però no només això, sinó que sent president de l'Associació Catalana de Municipis i Províncies diu que va parlar amb uns 400 alcaldes de menys de 1.000 habitants. Amb la presidència de la Diputació de Barcelona es tanca un cicle de servei en el món local.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

El preu de l’habitatge usat puja al maig del 0,5% a Barcelona

BARCELONA

Cauen un 59% els ingressos publicitaris de Twitter als Estats Units

BARCELONA

El BCE insinua noves pujades de tipus fins a controlar els preus

barcelona

Acord de Cecot i MicroBank per afavorir projectes amb impacte social positiu

barcelona

B. Braun inaugura al Penedès la seva planta fotovoltaica més gran de l’Estat

barcelona
societat

Les comarques gironines concentren el 44% dels habitatges d’ús turístic registrats a Catalunya

girona

Foment avisa d’una desacceleració de l’ocupació

BARCELONA

La sequera, les gelades i l’impacte d’un insecte malmeten el 50% de la producció de cireres a Terrades

TERRADES

Els pilots d’Air Nostrum amplien la vaga indefinida a tots els dies de la setmana

barcelona