Economia

Paradors en pausa

La xarxa de Paradores Nacionales, amb set establiments a Catalunya i un vuitè en camí, roman en gran part tancada fins al març mentre la direcció es qüestiona si la gestió ha de ser només pública i Catalunya la reclama

A cada canvi de govern es relleven els seus gestors
La direcció
ha reconegut
unes pèrdues de 107 milions

Nas­cuts als anys vint del segle pas­sat com a hos­tat­ge­ries per a la bur­ge­sia i les clas­ses aco­mo­da­des espa­nyo­les que bus­ca­ven allot­ja­ments dig­nes per a les seves jor­na­des de caça, la xarxa de Para­do­res Naci­o­na­les ha vis­cut moments d'esplen­dor però també de reple­gada. Ara no passa pre­ci­sa­ment un dels seus millors moments, després d'acu­mu­lar pèrdues milionàries per l'ober­tura de nous para­dors els últims anys i després que l'actual direcció hagi esta­blert, en el millor dels casos, tan­ca­ments per vacan­ces de 40 dies a la majo­ria dels esta­bli­ments hote­lers.

En un moment en què la gestió de l'empresa pública qüesti­ona la via­bi­li­tat de la xarxa, altres admi­nis­tra­ci­ons, com la mateixa Gene­ra­li­tat , dema­nen el traspàs de la gestió als ter­ri­to­ris. Esta­bli­ments posats en dubte per una admi­nis­tració nome­nada pel govern espa­nyol que no faria fàstics a l'hora de pro­po­sar una gestió pública-pri­vada i que els matei­xos tre­ba­lla­dors i la Gene­ra­li­tat defen­sen com a alta­ment via­ble si va acom­pa­nyada d'una bona admi­nis­tració.

«La gestió dels para­dors és un reque­ri­ment històric, ja que tenim la trans­ferència de com­petències en matèria de turisme», recorda Marian Muro, direc­tora gene­ral de Turisme del govern català. «La gestió d'aquests allot­ja­ments es podria millo­rar molt si es fes una gestió pro­pera, direc­ta­ment a través del mateix ter­ri­tori», argu­menta , i hi afe­geix: «Si poguéssim pro­mo­ci­o­nar aquests para­dors amb altres recur­sos que hi ha al ter­ri­tori, per exem­ple pro­mo­ci­o­nant el Museu de la Mun­ta­nya de sal de Car­dona amb el seu cas­tell, la gestió seria molt més eficaç.»

A Cata­lu­nya, la xarxa de Para­do­res Naci­o­na­les dis­posa de set esta­bli­ments hote­lers, sis dels quals cata­lo­gats amb qua­tre estre­lles, senyal de luxe. Des d'Arties a Aigua­blava, pas­sant per Vielha, la Seu d'Urgell, Car­dona i Vic fins a arri­bar a Tor­tosa, la xarxa va arri­bar a Cata­lu­nya a mei­tat dels anys sei­xanta, però feia 40 anys que estava activa a Espa­nya. El pri­mer a obrir les seves habi­ta­ci­ons, l'any 1928, va ser el para­dor de la Sierra de Gre­dos (Àvila) i el seu pro­mo­tor, el marquès de la Vega Inclán.

A Cata­lu­nya, els pri­mers para­dors a obrir les seves por­tes van ser els d'Aigua­blava i Vielha (1966), ambdós en edi­fi­cis d'ins­pi­ració moderna. Més tard, s'hi va afe­gir el d'Arties, també a la Val d'Aran (1967), i el de Vic-Sau (1972) abans d'incor­po­rar grans edi­fi­cis històrics a la xarxa. Els cas­tells de Car­dona i Tor­tosa es van con­ver­tir en hotels l'any 1976 i són de gran bellesa patri­mo­nial. Amb tot, el para­dor de Tor­tosa, al cas­tell de la Suda, que domina la ciu­tat des d'un turo­net, no s'ha refor­mat mai de manera inte­gral en els seus gai­rebé 40 anys com a equi­pa­ment hote­ler, la qual cosa posa en relleu man­can­ces impor­tants. El para­dor de la Seu d'Urgell va obrir el 1977.

«La d'atu­rar la reforma de Tor­tosa és una de les deci­si­ons que s'han tirat enrere», explica Enri­que Sánchez, pre­si­dent del comitè inter­cen­tres a Para­do­res Naci­o­na­les, mem­bre de CCOO i tre­ba­lla­dor en aquest esta­bli­ment de l'Ebre. «El pla de reforma ja estava pres­su­pos­tat en uns 10 mili­ons d'euros i dis­po­sava, l'any 2010, del permís d'obres, però mai no s'ha arri­bat a lici­tar», avisa. En el pro­jecte, s'hi havia pro­jec­tat un spa, un canvi d'emplaçament de la recepció actual i la cre­ació d'espais mul­ti­fun­ci­o­nals, entre altres. I és que els para­dors són allot­ja­ments únics pel seu emplaçament per als turis­tes, siguin naci­o­nals o estran­gers, i són uti­lit­zats pel propi ter­ri­tori per cele­brar-hi cele­bra­ci­ons, con­ven­ci­ons, tro­ba­des...

«El nos­tre gran temor és que vul­guin pri­va­tit­zar la xarxa», explica Sánchez. «Ja s'han mos­trat favo­ra­bles a una gestió pública-pri­vada dels allot­ja­ments, la qual cosa, a la pràctica, sig­ni­fica dei­xar-ho en mans de ter­cers», con­si­dera. Els sin­di­cats no són par­ti­da­ris, doncs, que la xarxa que aplega gai­rebé un cen­te­nar d'esta­bli­ments a l'Estat espa­nyol (ara per ara, 94) se segre­gui. «Aquesta és una xarxa reco­ne­guda inter­na­ci­o­nal­ment», assu­meix Sánchez, «i no s'enten­dria que cada comu­ni­tat autònoma la ges­tionés per la seva banda i no de forma con­junta. A més, hi ha comu­ni­tats autònomes que se'n podrien fer càrrec però d'altres que no.» De fet, s'ha assu­mit sovint que hi ha para­dors que no van bé econòmica­ment.

«A Cata­lu­nya tots els para­dors fun­ci­o­nen, fins aquest moment no n'hi ha hagut cap amb pèrdues, i el d'Aigua­blava és el cinquè en guanys al rànquing gene­ral», explica el repre­sen­tant dels sin­di­cats. A banda del d'Aigua­blava, els que millor fun­ci­o­nen són els cas­tells de Car­dona (estarà tan­cat fins el març) i Tor­tosa (l'únic que romandrà obert tot l'any però amb carències de ser­veis impor­tants). Les plan­ti­lles, actu­al­ment, són bas­tant ajus­ta­des i els sous no bri­llen per la seva gene­ro­si­tat: entre 800 i 900 euros men­su­als per a per­so­nal amb més de 15 anys d'anti­gui­tat, i sous mileu­ris­tes (entre mil i 1.200 euros) per als caps de depar­ta­ment. «Tot ple­gat és un des­propòsit i és un gran error tan­car els esta­bli­ments perquè les plan­ti­lles ja fèiem un gran esforç per fer vacan­ces sense res­sen­tir el ser­vei. La gestió actual ens està collant al màxim però l'ante­rior gestió va ser pèssima i de resul­tes d'allò acu­mu­lem unes pèrdues de més de 110 mili­ons d'euros per l'ober­tura de nous para­dors», relata Sánchez. Segons les xifres faci­li­ta­des per l'empresa, les pèrdues acu­mu­la­des en el període 2007-2011 van ser de 77 mili­ons i el tan­ca­ment de l'exer­cici del 2012 n'ha sumat 30 més.

El fet de trac­tar-se d'una empresa pública fa que, amb cada canvi de govern, també se'n rellevi els ges­tors. Actu­al­ment, la pre­sidència de l'empresa recau en Ánge­les Alarcó, l'exdona de Rodrigo Rato, expre­si­dent de Bankia, i la seva actu­ació, amb un equip que el novem­bre pas­sat va deci­dir pre­sen­tar un expe­di­ent de regu­lació d'ocu­pació, ha estat força cri­ti­cada. «Els tre­ba­lla­dors tre­mo­lem cada vegada que hi ha un canvi de govern perquè això vol dir canvi de ges­tors», diu Sánchez. Nous cri­te­ris, can­vis, i la pèrdua d'una con­tinuïtat que doni sen­tit al pro­jecte.

Més infor­mació i els casos con­crets dels para­dors de Car­dona, Tor­tosa, Aigua­blava i l'estat actual de les obres del de Lleida, en l'edició en paper de la revista Presència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.