Economia

Què és el que més agrada de Catalunya

La química, els béns d'equipament, el món de l'automoció i l'alimentació representen el 70% dels productes més venuts a l'exterior. Les empreses dels sectors més internacionalitzats venen més del 50% als mercats estrangers

El 26% de les exportacions de l'Estat provenen de Catalunya
La Xina ha doblat les compres de producte català en només
cinc anys
El 50% de la facturació de firmes de béns d'equipament prové de l'exterior
Les multinacionals han estirat el carro de la internacionalització catalana
Les firmes càrnies catalanes exporten més del 50% de la carn de porc de l'Estat
La majoria de les pimes químiques catalanes tenen presència a fora
Comprar maquinària és una inversió i depèn de la facilitat per accedir al crèdit

Si poguéssim posar dintre d'una capsa els productes que més ven Catalunya a l'exterior, hi hauria d'haver un cotxe, un objecte de plàstic, una màquina industrial, una peça de roba
(segurament de la marca Mango), un medicament i un tros de llom de porc.

Ara per ara, quatre sectors concentren el 71% del total de les exportacions catalanes: els productes químics, els béns d'equipament, el sector de l'automoció i l'alimentació. El director general d'Indústria, Antoni Maria Grau, assegura que, a excepció del sector de béns d'equipament, els altres tres tenen empreses multinacionals que han estirat amb força el carro de la internacionalització. Bayer, per exemple, fa més de 100 anys que és present a Catalunya i posseeix una de les seves principals fàbriques al polígon Entrevies de Tarragona, des d'on exporta quasi el 90% de la seva producció. L'automobilística Seat ven a fora el 83% dels vehicles que produeix a la planta de Martorell. I Nestlé té a Girona la fàbrica més important del grup a l'Estat espanyol, on fa cafè torrat, descafeïnat, descafeïnat amb aigua, soluble i en càpsules, i des d'on exporta a tot el món.

El cert és que les multinacionals són determinants en els índexs d'exportació. Com explica el professor i director del programa d'internacionalització per a pimes d'EADA, David Ortega, 100 empreses concentren el 48% del total de l'exportació, “la majoria multinacionals”, matisa.

Ara bé, no tots els mèrits de l'obertura exterior de Catalunya són de les multinacionals. Juan José Meca, secretari general de la Federació d'Indústries Químiques de Catalunya (Fedequim), recorda que, a més de les empreses globals, la majoria de les pimes químiques catalanes tenen un peu i mig fora del mercat local des de fa anys. El 2012 l'empresa química catalana exportava de mitjana un 53% de la seva facturació. I justament aquesta particularitat és la que en termes generals l'ha ajudat a suportar amb més garanties de supervivència la crisi.

El sector químic, en què s'inclouen plàstics, hidrocarburs i medicaments, entre altres productes, és sens dubte el sector rei en els rànquings de l'exportació catalana. Actualment, una quarta part de les vendes a l'exterior de mercaderies made in Catalonia són subproductes químics.

El seu posicionament no és nou: la química ha estat tradicionalment el sector que en conjunt més ha mirat als mercats exteriors, i a sobre segueix agafant pes: si el 2008 representava el 23% del total de les exportacions catalanes, l'any passat va superar el 25%. En cinc anys, i en plena crisi, el seu volum de vendes a fora ha augmentat de 3.200 milions d'euros. Meca explica que l'alt nivell d'internacionalització de les empreses químiques i la millora de la demanda internacional han contribuït a aquests bons resultats, i això que França, Alemanya i Itàlia concentren la major part de les comandes del sector químic català. “El que més bon comportament ha tingut han estat els productes plàstics acabats, que han contrapesat l'atonia interna”, diu Meca.

No ha tingut uns resultats tan positius el sector de béns d'equipament (maquinària per a la indústria, maquinària d'ús general o aparells elèctrics), el segon grup que més ven més enllà dels Pirineus. El 2012 representava el 17,4% de les de les exportacions catalanes, quatre punts menys del pes que tenia abans que comencés la crisi. En aquests cinc anys, les seves vendes a l'exterior van experimentar una forta caiguda el 2009 i a poc a poc han anat recuperant-se per tornar al nivell d'abans de la crisi. Joan Tristany, el director general d'Amec, una associació multisectorial d'empreses exportadores de béns d'equipament amb seu estatal a Barcelona, explica que les limitacions al crèdit és un dels principals condicionants del sector, i d'aquest mal s'ha patit aquí i arreu. “Comprar maquinària és una inversió i depèn més de la facilitat per accedir al crèdit que dels alts i baixos de l'economia”, matisa Tristany.

Conjuntura a banda, el sector continua ocupant el segon lloc del podi dels exportadors, amb la particularitat que és una àrea formada principalment per empreses locals de dimensió mitjana que han sabut desenvolupar-se tecnològicament i fer-se un bon lloc en un mercat globalitzat, però a més perquè a mesura que han anat desapareixent les grans instal·lacions fabrils i la indústria s'ha anat desplaçant d'Europa cap a altres països, les firmes de maquinària locals han hagut de fer el salt allà on era el client, si no volien morir. No és casualitat, doncs, que en les empreses de béns d'equipament, de mitjana, el 50% de la facturació provingui de mercats exteriors.

En el seu conjunt i segons les dades de l'ICEX, el 2012 van millorar les vendes a l'exterior un 2,6% i la maquinària per a la indústria en concret ho va fer un 6,2%. “Les empreses han buscat alternatives a les dificultats de finançament i els bons resultats han començat a recollir-se”, diu Tristany.

L'automoció té la medalla de bronze gràcies a grans factories com Seat, Nissan i el salt internacional que han fet els seus principals proveïdors. Malgrat la quasi desaparició del sector de motos i la paralització del mercat europeu, en cinc anys ha tingut un creixement en vendes a l'exterior d'un 33%. Principalment gràcies a que han buscat en tercers països el que no trobaven en els mercats més madurs

Paral·lelament, el sector de l'alimentació ha anat prenent força en la seva aventura internacional. Si el 2008 suposava l'11,38% del total de les exportacions catalanes, el 2012 ha augmentat fins a representar el 13%. De fet, en només cinc anys el volum de vendes a l'exterior ha augmentat de 1.900 milions d'euros. I en aquest augment la carn hi té molt a dir, especialment la de porc (el 60%).

El secretari general de la Federació d'Indústries Càrnies de Catalunya (Fecic), Josep Collado, explica que les empreses del sector van començar a exportar als anys noranta en part perquè el mercat local estava copat per firmes espanyoles. “Actualment les càrnies catalanes exporten més del 50% de la carn de porc de l'Estat”, explica Collado. El mèrit és doble, ja que a les dificultats generals que troben les companyies interessades a sortir a l'estranger a vendre, s'hi afegeixen les exigències tècniques del sector. Per poder exportar hi ha d'haver autorització de l'administració d'allà, amb visites d'autoritats i tècnics i un seguit de tràmits i burocràcia que pot durar anys. De fet, a la Xina només en fa quatre que 8 empreses de tot l'Estat poden exportar, i 5 són catalanes. Una d'elles és Frigorífics Costa Brava, una firma de Riudellots de la Selva que sacrifica 7.000 porcs al dia i que, a més, acaba de rebre l'autorització per convertir-se en el primer escorxador que pot vendre als Estats Units.

A més de l'increment de les exportacions dels quatre sectors més oberts a l'exterior, en termes globals les exportacions catalanes de béns han registrat un creixement del 5%. Josep Maria Cervera, director de l'Àrea d'Internacionalització Empresarial de la Cambra de Barcelona, explica que estem en el “partit perfecte de l'exportació” perquè, segons assegura, s'ha donat la combinació de caiguda del consum intern, uns productes amb valor afegit tecnològic d'alta qualitat barrejat amb uns costos laborals baixos que permeten augmentar la competitivitat internacional de les empreses catalanes.

OBERTS.

El cert és que l'economia catalana sempre ha estat una economia oberta. De fet, posant sobre la taula algunes evidències, Catalunya és des de fa molts anys la primera comunitat exportadora a l'Estat espanyol: el 26% de les exportacions que surten de l'Estat provenen de Catalunya.

Pel que fa a la destinació dels productes catalans, Europa continua sent la més escollida. Segons dades de l'ICEX, el 2012 el 62% de les mercaderies tenien com a parada final el vell continent. Un percentatge que ha anat aprimant-se els darrers anys amb l'estancament generalitzat del consum europeu i el dinamisme d'altres mercats.

Josep Maria Cervera explica que les pimes són eminentment pràctiques i la majoria decideixen iniciar l'aventura internacional en mercats propers amb baixes barreres fiscals, aranzelàries o culturals. “A Àsia i Àfrica, tot i ser els mercats del futur, la presència de productes catalans és inferior a la d'altres productes europeus amb més tradició i implantació”, hi afegeix Cervera. Per la seva banda, el director del programa d'internacionalització per a pimes d'EADA assegura que la internacionalització de l'empresa se sustenta en diferents fases, la primera de les quals és accedir als mercats més propers.

Justament per aquesta baixa presència en països tercers, els darrers quatre anys s'han registrat importants augments d'exportacions a destinacions més llunyanes. La tendència sembla que no té marxa enrere: les exportacions de mercaderies catalanes han assolit uns índexs de creixement que són el doble a països emergents que als mercats europeus, compradors per excel·lència dels productes catalans.

Tot i que el volum és encara molt inferior a les destinacions BRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina) que a Europa, en els darrers cinc anys els percentatges de millora cap a aquests països han superat el 50% de mitjana. La Xina, per exemple, que l'any 2008 va comprar 500 milions d'euros en productes catalans, l'any passat va superar els 1.000 milions.

Fuets de vedella per entrar en el mercat islàmic

La venda de carn de porc té unes limitacions culturals i religioses d'exportació a països islàmics o jueus. Però el sector carni català està disposat a salvar aquest obstacle. Per això un grup d'empreses càrnies catalanes, juntament amb l'Institut d'Investigació i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), estan desenvolupant productes que ara per ara s'associen només a la carn de porc.

Així, com explica Josep Collado, secretari general de la Federació d'Indústries Càrnies de Catalunya (Fecic), estan treballant en la producció de fuets o pernil elaborats amb carn de vedella, xai o gall dindi. “No només per poder vendre a mercats majoritàriament islàmics, sinó per accedir també a col·lectius com els turcs d'Alemanya o els algerians de França”, hi afegeix Collado.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

El preu de l’habitatge usat puja al maig del 0,5% a Barcelona

BARCELONA

Cauen un 59% els ingressos publicitaris de Twitter als Estats Units

BARCELONA

El BCE insinua noves pujades de tipus fins a controlar els preus

barcelona

Acord de Cecot i MicroBank per afavorir projectes amb impacte social positiu

barcelona

B. Braun inaugura al Penedès la seva planta fotovoltaica més gran de l’Estat

barcelona
societat

Les comarques gironines concentren el 44% dels habitatges d’ús turístic registrats a Catalunya

girona

Foment avisa d’una desacceleració de l’ocupació

BARCELONA

La sequera, les gelades i l’impacte d’un insecte malmeten el 50% de la producció de cireres a Terrades

TERRADES

Els pilots d’Air Nostrum amplien la vaga indefinida a tots els dies de la setmana

barcelona