Empreses

Soldebre vendrà els cítrics amb el grup cooperatiu Actel

La unió permetrà a la cooperativa ampliar mercats i comercialitzar fins a 20 milions de quilos de mandarines. 400.000 litres d'oli amb marca pròpia

La cooperativa gestiona directament 240 hectàrees, però no és rendible
La fusió no ens ha de fer por, és l'única manera d'encarar el futur

Tot i que la creació de la cooperativa Soldebre és relativament recent, els seus orígens es remunten cent anys enrere, amb la fundació del sindicat agrícola Santiago de Tortosa, el 1910, la primera cooperativa de les Terres de l'Ebre. No va ser fins al 1995 que Santiago es va fusionar amb les cooperatives de Roquetes i Jesús, mentre que el 1999 s'hi van afegir (per absorció) les cooperatives de Sant Joan Artesà, de Tivenys, i Sant Jordi, d'Aldover.

La crisi del camp i del món cooperatiu no frena els plans d'expansió de Soldebre, ni tampoc l'increment de socis de l'entitat, que arriba als 1.400. Actualment, la producció de cítrics de Soldebre oscil·la entre els 10 i els 15 milions de quilos, i per la pròxima campanya la cooperativa ebrenca pretén comercialitzar-ne uns 20 milions. I ho farà a través d'un acord comercial amb el grup cooperatiu lleidatà Actel. “Presentarem als socis el projecte de fusió comercial amb Actel, amb la intenció d'iniciar la venda conjunta la pròxima campanya citrícola”, explica el gerent de Soldebre, Josep Estrada. De fet, aquesta campanya ja han començat les vendes a través d'aquesta plataforma a manera de prova, i el resultat ha estat satisfactori. “Hem intentat aproximar-nos a altres entitats de la zona, sense èxit, i amb Actel ha estat més fàcil. Ells no són productors de cítrics, de tal manera que ens complementem”, assenyala Estrada. El gerent de Soldebre detalla que les grans distribuïdores reclamen subministradors integrals, que proporcionen tot tipus de producte. Actel comercialitza uns 100 milions de quilos de fruita. “Potenciarem la nostra planta i buscarem mandarines entre altres productors de la zona”, diu el gerent de Soldebre.

La fusió comercial amb Actel permetrà a Soldebre penetrar en mercats on ara no és present, com ara l'Extrem Orient i Sud-amèrica; així com al mercat estatal, on el grup lleidatà ven el 30% de la seua producció, mentre que Soldebre només hi ven el 10%. “El mercat dels cítrics està copat pels valencians a l'Estat”, comenta Estrada. Principalment, les mandarines de Soldebre es comercialitzen a Dinamarca, Irlanda, Alemanya i Polònia. Tot i disposar de la indicació geogràfica protegida (IGP) Clementines de les Terres de l'Ebre, aquest segell no es comercialitza. “Ens vam plantejar deixar la IGP perquè no la utilitzem, però la mantenim perquè és una garantia que és un producte català i potser més endavant ens pot servir”, assenyala Estrada. El gerent de Soldebre recorda que en una gran superfície, els productes recorren una mitjana de 1.900 quilòmetres.

Les instal·lacions citrícoles de la cooperativa ebrenca ocupen 5.500 metres quadrats i tenen dues línies de manipulació amb calibradors electrònics, quinze màquines diferents d'envasatge, cambres frigorífiques per a la recepció del producte del camp i cambres de fred per a la postconfecció i comercialització. Un espai que li permet processar entre 25 i 30 tones de cítrics per hora. Soldebre té una plantilla fixa de 35 treballadors, als quals s'afegeixen en plena campanya citrícola unes 70 persones més al magatzem i unes 150 al camp.

regadiu xerta-sénia.

La producció d'oli d'oliva de la cooperativa de les Terres de l'Ebre és d'entre 6 i 15 milions de quilos d'oliva, que es transformen entre 2,5 i 3,5 milions de quilos d'oli. Enguany la collita d'olives ha estat mitjana, és a dir, d'uns 9 milions de quilos. “Si plou a la primavera ens assegurem la producció dels dos anys següents; el cicle de l'olivera depèn molt de les pluges”, comenta el gerent de Soldebre. La posada en marxa del canal de regadiu Xerta-Sénia, polèmic perquè se'l vincula al transvasament a Castelló, permetria estabilitzar la producció d'oli d'oliva. “Amb el Xerta-Sénia doblaríem la producció, però és un projecte que arriba tard i no sé si hi haurà pressupost per acabar la infraestructura. A més, el camp està molt fotut, no hi ha pressió social que reclame aquest regadiu”, apunta Estrada. Amb tot, Soldebre és l'entitat més gran del país quant a l'elaboració d'oli d'oliva. Disposa d'una almàssera amb cinc línies d'elaboració d'oli i una capacitat de mòlta de 420 tones d'olives. També té dues línies d'envasatge, una per a plàstic i l'altra per a vidre. Uns 400.000 litres d'oli verge i verge extra els comercialitza amb les marques Aureum i Cast. “Representa entre un 10% i un 25% de la producció total d'oli”, diu Estrada. Pel que fa a la resta d'oli dels socis de Soldebre, es ven a l'engròs. Contràriament al que passa amb els cítrics, l'oli de Soldebre es comercialitza majoritàriament en el mercat intern, un mercat en què la venda d'oli de qualitat ha davallat per la crisi econòmica.“El consumidor busca la marca blanca i l'oli de llavor”, sosté el gerent de Soldebre. La cooperativa ha iniciat tímidament l'exportació a Europa, on intenta introduir oli de qualitat. “A l'abril participarem amb altres productors de les Terres de l'Ebre a la fira de Stuttgart, serà una carta de presentació de l'oferta gastronòmica i turística del territori”, explica Estrada.

Cítrics i oli no són els únics productes que aporten els socis de Soldebre, sinó que aquesta cooperativa és l'entitat més gran de Catalunya pel que fa a la recepció de garrofes. Produeix uns 2,5 milions de quilos de garrofes. D'altra banda, el magatzem i l'agrobotiga suposen una important injecció econòmica per a la cooperativa, amb un volum de negoci de 3 milions d'euros. Al magatzem, s'hi poden trobar adobs, fitosanitaris, pinsos, maquinària, recanvis, etc., així com assessorament als productors. I pel que fa a l'agrobotiga, és un referent en la venda de productes agraris propis i d'altres cooperatives.

sense relleu.

Un 50% dels socis de Soldebre tenen més de 60 anys i el relleu generacional és complicat. “L'agricultura es va morint, hem de fer alguna cosa per reinventar-la”, sosté Estrada. I no és una solució que la cooperativa gestione directament les terres dels pagesos que es jubilen. “Ho hem provat però no ens surt rendible gestionar el camp directament; en la mesura del possible retornem les terres als seus propietaris”, explica el gerent de Soldebre. L'entitat agrícola gestiona directament 240 hectàrees d'olivera i cítrics.

D'altra banda, Soldebre busca una entitat que es faci càrrec de la gestió del centre d'interpretació de l'oli de les Terres de l'Ebre, situat als seus terrenys i on planteja la possibilitat que s'obri un restaurant de cuina típica mediterrània. El centre exposa l'evolució del procés d'elaboració de l'oli d'oliva, recull vivències, eines i formes de treball dels avantpassats i difon el valor de les oliveres mil·lenàries.

Les instal·lacions de Soldebre s'han remodelat en els últims cinc anys. Tot i que la secció de cítrics i la d'oli d'oliva són les més potents, la cooperativa també disposa d'una secció de fruita seca, agrobotiga i secció de crèdit. Actualment té 1.400 socis.
Facturació
18 M€
Treballadors
35
Any de fundació
1995


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Lloguers impagables

Barcelona

Els lloguers dels ‘expats’

Barcelona
estats units

La xarxa social de Donald Trump es dispara un 54% en el seu primer dia en borsa

barcelona
ECONOMIA

Sabadell lidera l’acompanyament perquè les empreses no tanquin per manca de relleu

SABADELL
unió europea

La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals

barcelona

Ajudes per plantes de biogàs a les petites i mitjanes explotacions

vilobí d’onyar
estat espanyol

El govern espanyol compra un 3% de Telefónica a través de la SEPI

barcelona
TURISME

Més reserves per Setmana Santa i amb més antelació a la demarcació de Barcelona

BARCELONA
economia

Boeing canvia de direcció

barcelona