Empreses

El futur del sector del totxo, sense el totxo

Quatre empreses vinculades al món de la construcció d'habitatges industrialitzen el procés de fer una casa sostenible i econòmica

Com sor­tirà el sec­tor del totxo d'una crisi de les pro­por­ci­ons de l'actual? Seguirà fent les coses de la mateixa manera que sem­pre o can­viarà subs­tan­ci­al­ment? Un grup d'empre­sa­ris vin­cu­lats a la cons­trucció d'habi­tat­ges ha creat una soci­e­tat con­junta, New­li­fe­con­cept, després de fer-se aques­tes matei­xes pre­gun­tes. Pen­sen que urgeix ofe­rir una solució alter­na­tiva a les mane­res tra­di­ci­o­nals d'edi­fi­car en base a cri­te­ris de qua­li­tat de la cons­trucció, mini­mit­zació dels cos­tos i eficiència energètica. Per a Pere López Gausa, arqui­tecte del des­patx López-Pedrero-Roda que lidera el pro­jecte, aquests supòsits pas­sen ine­vi­ta­ble­ment per la indus­tri­a­lit­zació dels béns immo­bles. “Por­tar l'habi­tatge a la fàbrica per­met asse­gu­rar que els paràmetres de qua­li­tat i de cos­tos es res­pec­ten, cosa que a l'obra no és pos­si­ble en la mateixa mesura”, afirma López Gausa. També es mini­mit­zen els resi­dus que s'ori­gi­nen durant l'exe­cució de l'obra i es redu­eix el temps d'edi­fi­cació. La casa mos­tra de 120 metres qua­drats que s'ha cons­truït a Vilobí d'Onyar (la Selva) s'ha fet en tres mesos, un cop resolta tota la pape­rassa prèvia, quan amb els sis­te­mes tra­di­ci­o­nals s'hi hau­rien d'inver­tir entre nou mesos i un any.

Però una de les coses que més cri­den l'atenció de la pro­posta de New­li­fe­con­cept és la seva forma tubu­lar, molt allu­nyada de la tra­di­ci­o­nal. Els res­pon­sa­bles de l'empresa són cons­ci­ents que, d'entrada, pot gene­rar un cert rebuig, però asse­gu­ren que és la solució ideal tant des del punt de vista de la pro­ducció, ja que redu­eix el nom­bre de mot­lles i peces, com de l'habi­ta­bi­li­tat, perquè evita les cons­truc­ti­ves jun­tes que és per on s'escapa l'ener­gia: “Els nos­tres edi­fi­cis con­su­mei­xen una ter­cera part d'ener­gia que els de les matei­xes carac­terísti­ques en cons­trucció tra­di­ci­o­nal”, afirma l'arqui­tecte. També defensa la forma cir­cu­lar per raons d'espai, de fet, amb la mateixa superfície hi ha més metres cúbics que es poden apro­fi­tar per a zones d'emma­gat­ze­matge, a més de pro­por­ci­o­nar una gran sen­sació d'ampli­tud. Cal pen­sar que tot i que l'amplada tre­pit­ja­ble fa 3,52 m, l'espai màxim entre paret i paret arriba als 4,10 m. El punt més alt de la casa arriba als 3,10 m. Per evi­tar els incon­ve­ni­ents deri­vats d'aques­tes for­mes, l'immo­ble es lliura amb el mobi­li­ari bàsic que s'adapta a les carac­terísti­ques d'aquest tipus de parets.

Mate­rial.

El mate­rial cons­truc­tiu és limi­tat: peces cor­bes i pla­nes fetes fàcils d'api­lar amb un tipus de for­migó reforçat amb fibra de vidre ano­me­nat GRC, resis­tent i lleu­ger alhora i que faci­lita el seu trans­port. En l'elecció d'aquest tipus de mate­rial ha tin­gut un paper des­ta­cat l'empresa Pre­fa­bri­cats Pla­nas, un dels socis de l'empresa con­jun­ta­ment amb Cons­truc­ci­ons Bus­quets-Sitjà i Fus­te­ria Danes, a més del des­patx d'arqui­tec­tes. Però la llista d'empre­ses que han col·labo­rat en aquest pro­jecte és molt més extensa. Des­taca, per exem­ple, una firma tec­nològica que ha auto­ma­tit­zat tots els ser­veis i apa­rells de la casa de manera que es poden con­tro­lar des de l'ordi­na­dor o el mòbil.

Tots aquests ele­ments de gestió de la casa, cana­lit­za­ci­ons i xar­xes de ser­veis estan ubi­cats en una gale­ria sub­terrània d'1,2 m d'alçada, de forma que les tas­ques de man­te­ni­ment i repa­ra­ci­ons es poden efec­tuar sense neces­si­tat d'entrar a l'inte­rior de la llar.

La comer­ci­a­lit­zació de les cases New­li­fe­con­cept, que ha començat fa uns mesos, només pre­veu la venda claus en mà a cli­ents que dis­po­sin del ter­reny, tot i que no es des­carta l'opció de fer de pro­mo­tors quan les con­di­ci­ons del mer­cat ho per­me­tin. En espera d'aquesta recu­pe­ració, els impul­sors del pro­jecte aixe­ca­ran altres cases de mos­tra a Cata­lu­nya per així anar polint els tre­balls de cons­trucció d'exe­cució de les obres. Ara bé la gran opor­tu­ni­tat per a aquest tipus de pro­ducte està a Europa, per la qual cosa els esforços es con­cen­tra­ran en l'assistència a mos­tres i fires.

La inversió que ha com­por­tat el pro­jecte en hores i recur­sos és ele­vada, però López Gausa la situa en el capítol d'R+D i espera que ben aviat puguin veure el retorn.

Una altra forma d'edificar és possible

López-Pedrero-Gausa va néixer el 1987 i ben aviat van fer una aposta per la construcció industrialitzada que han aplicat sobretot en escoles públiques. És un sistema que encaixa molt bé en la filosofia dels arquitectes sobre com s'haurien de fer els habitatges. Pere López Gausa explica que per evitar que l'habitatge es converteixi en un bé d'inversió objecte d'especulació s'hauria de desvincular la propietat del sòl i la de l'immoble. En aquest sentit, s'han vinculat a una cooperativa d'habitatges a Girona. En aquest cas, el sòl es propietat pública i els pisos, de la cooperativa. Les famílies participen de la cooperativa i els dóna dret a l'ús d'un pis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia