Fesols de Santa Pau. fruits de la terra
Fruit dels volcans
Els fesols són aptes per a les receptes més sofisticades, però a Santa Pau, on en planten des de fa segles i on hi ha qui en menja a diari, es decanten per les fórmules tradicionals: amb un senzill raig d'oli o acompanyats d'una botifarra o una bona rosta de cansalada virada.
El fesol s'ha convertit en el tresor agrícola i gastronòmic de Santa Pau gràcies a la terra volcànica d'aquest municipi garrotxí, idònia per al conreu. La terra gredosa i porosa, altrament dita terraprim, que fa que l'aigua de la pluja és filtri correctament, és la clau per aconseguir uns fesols fins de textura i melosos de gust, com no tindran mai els seus parents i competidors de Michigan, molt més barats perquè a l'altre costat de l'Atlàntic la producció és molt mecanitzada i els conreus, molt extensos. A Santa Pau, el procés del camp al sac i del sac a la taula és molt delicat, perquè la planta del fesol, amb un cicle vital força curt, unes dotze setmanes, necessita que el temps la mimi molt: pluja, però la justa, i evitar el vent, sobretot el ponent, que pot malmenar tota la collita si bufa en el moment de la floració. El fesol es pot començar a plantar el mes de maig, i es poden tastar fesols primerencs per la Mare de Déu d'Agost, però el més normal és plantar-los pels volts de Sant Joan i arrencar-los a partir de la segona setmana de setembre. La fira de Sant Antoni, que se celebra el tercer diumenge de gener, ha catapultat el fesol cap a la fama, amb vendes massives i degustacions populars dels diferents plats que aporten cada anys els restaurants de la zona. I també s'aprofita la fira per entregar el Fesol d'Or, un guardó amb forma del producte estel·lar de Santa Pau, que es lliura a aquella persona que ha treballat desinteressadament per millorar la població.
La fama dels fesols de Santa Pau ve de lluny. A l'arxiu parroquial de Santa Pau hi ha una referència sobre el que es pagava per plantar «fasols» a les hortes del santuari dels Arcs entre el 1727 i el 1730. En unes llibretes de notes de Pere Camó, pagès nascut el 1795 als mas Camó, hi trobem dades sobre els fesols que revelen que servien com a pagament, pels terços, dels masovers als amos, per pagar serveis com els dels notaris, i que els duien a vendre als mercats fora de la comarca. «Li he quedat adeure [al notari] dos duros i tres musorons de fasols per tot lo compliment», va anotar Pere Camó el 21 d'agost del 1834. I el 22 d'octubre del 1834: «Henat dos marcats abanyöles aportar fasols detersos del Camó.» I el 1854, l'alcalde de Santa Pau va rebre una petició perquè enviessin fesols a l'Exposició Universal de París. Malauradament, segons la resposta que va donar l'alcalde, aquell any la collita va ser nefasta i no els en van poder enviar. Ara l'associació de productors de fesols tramitat la DO per a aquest producte genuí.
