La Borsa
Més valors
Economia

Munté afirma que Catalunya podria acollir uns 2.000 refugiats

La consellera insta l'Estat a no regatejar les quotes que fixi la UE

El Govern es reuneix amb ajuntaments i entitats socials per coordinar una resposta a la crisi humanitària

La vicepresidenta de la Generalitat, Neus Munté, ha reivindicat aquest dilluns la solidaritat de Catalunya amb els refugiats de guerra i ha xifrat al voltant de 2.000 el nombre que el Principat podria acollir properament. “Durant la guerra dels Balcans es van poder acollir 2.000 persones i de ben segur que podríem assumir una xifra similar o, fins i tot, superior”, ha remarcat en una entrevista a La Xarxa. Munté ha demanat al govern espanyol que no regategi a la baixa la quota que li assigni la UE en la cimera europea del 14 de setembre. Tot i no tenir competències en asil, Govern, ajuntaments i entitats socials es reuneixen aquest mateix dilluns per coordinar una resposta a la crisi humanitària.

Segons la vicepresidenta, Catalunya tindria, doncs, la capacitat d'acollir més de 2.000 refugiats. Una xifra, però, que dependrà del nombre total que accepti l'Estat. En aquest sentit, Munté ha demanat al govern espanyol que accepti la quota que finalment fixi la Unió Europea en la reunió dels ministres d'Interior dels diferents estats membre. “Apostem perquè accepti el contingent que se li marqui des de la UE, perquè entenem que l'Estat i les diferents comunitats autònomes tenim capacitat, voluntat i mitjans per fer aquesta acollida”, ha opinat.

L'acollida d'aquests refugiats hauria d'estar pertinentment finançada. Munté ha explicat que, fins ara, per cada refugiat i dia l'Estat aportava 27 euros. Una xifra que “caldrà estudiar” si és suficient per afrontar les necessitats d'aquestes persones. En tot cas, la vicepresidenta de la Generalitat ha garantit que es posarà a disposició dels refugiats tota l'atenció necessària. La xarxa d'albergs de la Generalitat i els pisos de tutela pública cobririen part de les necessitats d'habitatge, que es completarien amb pisos dels ajuntaments, amb famílies d'acollida i amb els recursos de les entitats socials. Munté també ha subratllat que les necessitats sanitàries i educatives quedarien igualment cobertes.

De fet, la reunió d'aquest dilluns al Palau de la Generalitat entre el Govern, ajuntaments i entitats socials està focalitzada, precisament, en abordar la capacitat de resposta catalana a la crisi humanitària provocada per la migració de milers de persones fugint “de la guerra, la persecució política i la misèria”. Tot i que les competències en asil són exclusives de l'Estat, Catalunya vol establir una estratègia coordinada entre les diferents entitats i institucions que faciliti l'acollida dels refugiats. En tot cas, tal com ha recordat Munté en nombroses ocasions durant l'entrevista, “la última paraula la tindrà el govern espanyol”.

Aquests propers dimarts i dimecres, les comunitats autònomes es reuniran amb el govern espanyol per abordar aquesta mateixa qüestió, tot just uns dies abans que el 14 de setembre sigui la UE qui acabi de fixar una resposta definitiva. Munté creu que la resposta europea arriba tard, després de “molta anys mirant cap a una altra banda”, quan els conflictes a Síria i a Eritrea, entre d'altres, fa anys que duren i porten molt de temps donant origen a un èxode migratori. “Fa molt de temps que la UE hauria d'haver actuat de manera més contundent”, ha criticat.

El paper de les entitats socials i dels ajuntaments serà “clau” per a l'acollida d'aquestes persones. Munté ha agraït la tasca de les entitats municipals, que s'han ofert a col·laborar des del primer moment, i ha considerat “normal” que siguin els ajuntaments hagin estat els primers en buscar resposta a una situació que els governs estatals i la UE fa setmanes que ajornen. “És normal que sigui així, perquè són la institució de proximitat. Són els primers que reben les persones, les famílies, els empresaris i les entitats que volen ajudar”, ha afegit.

Barcelona, qui a través de la seva alcaldessa, Ada Colau, assistirà a la reunió d'aquest dilluns al Palau de la Generalitat, ha estat pionera en impulsar una xarxa de ciutats-refugi arreu de Catalunya i de l'Estat. Una iniciativa celebrada per la vicepresidenta i consellera de Benestar Social i Família: “Em sento orgullosa que els ajuntaments de Barcelona, Granollers, Girona, Figueres, etc., es mostrin disposats a compartit la seva tasca amb la Generalitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
opinió

Model econòmic d’alt valor afegit i salaris dignes

President de la Cambra de Barcelona
Societat

Intervenen més de 8.000 restes paleontològiques espoliades en anys

Sense acord per l’ERO d’Acciona a Nissan

Barcelona

Nissan anuncia que internalitzarà la feina dels treballadors d’Acciona a la planta de la Zona Franca

Barcelona
economia

Creix la distància entre el preu de fruita i verdura i el que rep el pagès

L’impacte de suspendre fires: 550 milions d’euros

barcelona
economia

Protesta pel tancament de la panificadora de McDonald’s a Olesa de Montserrat

Nissan, oberta a negociar un nou contracte de serveis amb Acciona que desencallaria l’ERO de 500 persones

barcelona

Els treballadors de la Sagrada Família convoquen una vaga indefinida a partir de dissabte

barcelona