Economia

La covid colpeja els treballadors més febles

Els més joves i especialment els de menys formació són els que més han patit la crisi ocupacional de l’any 2020. L’atur juvenil ha augmentat en un 43% en un any

La Generalitat ha d’endeutar-se per evitar que empitjori més la desocupació
Cristina torre
secr. acció sindical ccoo
Els joves i els més exposats al virus són els que més han patit la crisi
raul ramos
professor economia ub

Mentre que sanitàriament la covid-19 ha afectat principalment els més grans, els joves han estat, en canvi, els més perjudicats en els efectes sobre el mercat de treball de la crisi del 2020. El gruix de la nova desocupació de l’últim any, l’han absorbit majoritàriament els joves -amb especial incidència en els de menys formació. Així, l’any 2020 l’atur juvenil s’ha situat en 38.889 joves: 11.724 joves més en situació d’atur que fa un any (+43,16%), amb augment també intermensual (+862 joves, +2,27%), la reducció en el grup de 35 i més ha estat, en canvi, més reduït.

Catalunya finalitza el 2020 amb 497.611 persones en situació d’atur, 109.487 persones més que l’any anterior (+28,21%), i 12.863 persones més que el mes de novembre (+2,65%). Ara bé, convé tenir present que aquestes dades es troben molt matisades pels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) com a conseqüència de la covid-19. De fet, encara 172.735 catalans continuen en situació d’ERTO des del febrer.

La crisi del 2020 ha accentuat, doncs, la bretxa entre els més i menys resistents del mercat de treball. “Els joves i els treballadors que han tingut més exposició al virus són els que més l’han patit, i, tot i que semblava que es revertiria la seva situació de feblesa, amb més mesures de protecció, finalment ha quedat en res”, explica el professor d’economia del grup de recerca AQR-IREA de la Universitat de Barcelona, Raul Ramos.

Però, a més dels col·lectius més afectats, si ho comparem amb altres crisi d’ocupació, la del 2020 ha estat més dura encara. El darrer informe laboral de ManpowerGroup dirigit pel catedràtic d’Economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Antoni Oliver, mostra com la contracció de l’ocupació per la pandèmia del coronavirus ha estat la més greu de les crisis ocupacionals anteriors. Des de finals del 2019, a l’Estat espanyol s’han perdut 700.000 ocupacions (-3,5%), contra la reducció del 2007 (-3,1%) per exemple.

Per a la secretària d’acció sindical de CCOO, Cristina Torre, ens trobem en una situació d’ocupació molt pitjor pels problemes estructurals (dualitat entre els empleats fixos i els temporals) que té el nostre mercat laboral.

Sectors.

En aquesta ocasió el sector serveis ha rebut el gruix de l’afectació de la crisi, amb 84.427 treballadors catalans més en situació de desocupació en un any (+30,02%), seguit de la construcció (+7.813 persones, +25,46%), les persones sense ocupació anterior (+7.252 persones, 29,62%), la indústria (+7.200 persones, +16,52%) i l’agricultura (+2.795 persones, +34,16%). Es dona el cas que justament el turisme, el comerç i l’hostaleria, que pesen el 21% en el PIB espanyol i que en els últims sis anys han estat responsables de la creació contínua d’ocupació (al voltant d’un 3% anual, amb pics de fins a un 4,4% interanual el febrer del 2020), són ara els grans afectats per la crisi.

La caiguda més gran en ocupació aquest any ha estat més crua en aquests tres sectors: hostaleria, formació i servei domèstic, si bé en nombres absoluts també destaca l’impacte en comerç. De fet, els sectors més afectats concentren ja més del 100% de la destrucció d’ocupació el 2020.

Aquesta ha estat, doncs, una crisi molt diferent de les anteriors, primer per l’excepcionalitat sanitària i en segon lloc per una sortida que es preveia molt més ràpida del que ha acabat sent; en el cas del turisme, per exemple, no es preveu que millori fins a l’any 2024. “Aquesta crisi també ha estat molt diferent per la resposta política. No s’ha optat per retallades sinó per mesures de protecció del treball com els ERTO, que s’han fet servir per primer cop de maner massiva al nostre país. Han funcionat molt bé”, hi afegeix Raul Ramos.

La gestió d’aquestes mesures en els pròxims mesos es converteix, doncs, per a tots els experts consultats en clau per evitar una crisi ocupacional molt més profunda. Si no es gestiona bé, una part de la desocupació que ha quedat ocult sota els ERTO no es recuperarà. I més tenint present que les perspectives de recuperació no són tan immediates com es preveia. L’Estat podria trigar tres anys a tornar a crear ocupació neta i recuperar les xifres precovid. Es preveu, de fet que els 23.000 milions d’euros d’ajudes que Espanya ha rebut del SURE (l’Instrument Europeu de Suport Temporal per a Atenuar els Riscos de Desocupació) s’esgotaran a l’abril i si en aquests mesos no es gestiona bé la crisi, una part de la desocupació que ha quedat ocult sota els ERTO no es recuperarà.“La Generalitat ha d’aprofitar la seva capacitat d’endeutar-se per poder fer front als mesos que ens queden de suspensió d’activitat”, proposa Torre.

LES XIFRES

11.724
Afiliats menys
Són els menors de 35 anys que han perdut la feina des de l’esclat de la pandèmia.
3,5%
Reducció
És el percentatge de la pèrdua d’ocupació des de finals del 2019.
2024
Recuperació
És l’any que es calcula que es tornarà a crear ocupació neta.
43,16%
Nous joves aturats
És l’augment de joves aturats a Catalunya el 2020.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia