Economia

unió europea

L’FMI redueix un punt la seva previsió del PIB per a Espanya, fins al 4,8% enguany

El preu dels combustibles i de productes agrícoles com el blat o el blat de moro per la guerra d’Ucraïna són dues de les causes principals de l’empitjorament de les perspectives econòmiques

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha reduït en un punt la seva previsió de creixement econòmic per a Espanya enguany i calcula que serà del 4,8%, i ha rebaixat així mateix la de 2023 en mig punt, fins al 3,3%, mentre que la inflació serà del 5,3% i de l’1,3%, respectivament.

Totes dues xifres estan per sota de les pronosticades pel govern espanyol, que en les seves últimes previsions comptava amb un creixement del 7% per a 2022 i del 3,5% per a l’any vinent. No obstant això, el president de l’Executiu, Pedro Sánchez, ja ha advertit que aquestes estimacions seran corregides a la baixa davant la nova situació geopolítica.

En el seu nou informe de perspectives econòmiques mundials, l’FMI col·loca la invasió russa d’Ucraïna com la causa principal del fre en el creixement europeu, encara que considera que Espanya no nota l’impacte tant com altres països energèticament més dependents de Rússia, com Alemanya i Itàlia, que es veuen més afectats.

Així, el Fons estima un augment per a Alemanya del 2,1% en 2022, 1,7 punts per sota de la seva estimació anterior, i del 2,3% per a Itàlia, un punt i mig per sota del que preveia abans. Per a la zona euro el Fons preveu un creixement del 2,8% enguany, 1,1 punts menys del que calculava al gener.

Són precisament Alemanya i Itàlia els països que més influeixen en el canvi de previsions per al conjunt de la zona euro, segons aquest informe, que col·loca a Espanya com la primera de les grans economies de l’euro pel que fa a l’augment del producte interior brut es refereix.

Com que Rússia és l’exportador més gran de petroli, gas i metalls i, juntament amb Ucraïna, de blat i blat de moro, la baixada en el subministrament d’aquestes matèries ha provocat que els seus preus s’elevin molt i Europa és la regió més afectada, seguida d’altres com el Caucas, Àsia Central, Orient Mitjà, el nord d’Àfrica i l’Àfrica subsahariana.

L’encariment i la seguretat energètica són els dos factors derivats de la guerra d’Ucraïna que, segons l’FMI, més pes estan tenint sobre les economies europees. Pel fet que les economies avançades d’Europa són importadors nets d’energia, l’increment de preus provoca un major impacte en les seves balances comercials i en la seva inflació.

L’FMI projecta per a la zona euro una inflació del 5,3% per a enguany, la mateixa taxa que per a Espanya, i del 2,3% per a 2023, un punt per sobre de l’espanyola. La inflació alemanya estarà en el 5,5% enguany i en el 2,9% el que ve.

A més de l’efecte sobre els preus al consum i el comerç exterior, la invasió d’Ucraïna i les respostes que ha portat amb si, com les sancions contra Rússia, també afecten en gran manera la producció en determinats sectors com el de l’automòbil. I és que aquest sector necessita per exemple components específics que procedeixen precisament tant de Rússia com d’Ucraïna.

També exerceix una important pressió sobre les economies dels països veïns la sortida d’Ucraïna de quatre milions de refugiats.

D’altra banda, l’informe al·ludeix als efectes financers de les sancions a Rússia i considera que les connexions d’aquest país amb grans economies sembla relativament petita i concentrada en determinats països d’Europa, i avisa que són els bancs d’Àustria i Itàlia els més exposats a les contramesures que imposi Rússia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia