HOSTAL DE LA GAVINA
CASTELL-PLATJA D’ARO I S’AGARÓ (BAIX EMPORDÀ)
El gran luxe d’una història que ja abasta quatre generacions
Nou decennis acumula ja un dels ‘resorts’ per excel·lència a la Costa Brava, a les portes de s’Agaró i actualitzant un servei i uns interiors clàssics i d’excel·lència
Els hereus, ja quarta generació, hi continuen invertint i volen bastir un nou pol d’atracció sobre l’oferta gastronòmica
-
L'establiment, un dels somnis del seu avi, Josep Ensesa i Gubert, que de la mà dels arquitectes Rafael Masó i Francesc Folguera el van anar forjant des d’un primigeni i digne hostal d’estiueig, fins a la màxima categoria de cinc estrelles gran luxe que durant dècades van ostentar en solitari a la demarcació HOSTAL DE LA GAVINA. -
Júlia, Virgínia, Carina i Josep Ensesa Viñas –a la imatge principal, d’esquerra a dreta– són els quatre germans que 90 anys després continuen gestionant un dels establiments amb més prestigi a les comarques gironines E.A..
L’establiment s’ha posat al dia amb la reforma de les 74 habitacions, jardins, serveis nous i l’oferta gastronòmica
La quarta generació de la família Ensesa ha celebrat enguany el 90è aniversari de l’Hostal de la Gavina, un dels establiments de referència de la Costa Brava. Pioners en el desenvolupament turístic de s’Agaró, els dos primers Josep Ensesa de l’aventura van ser decisius per activar-la. L’avi dels actuals propietaris, Josep Ensesa Gubert, va convèncer el seu pare –i avui besavi dels responsables–, l’industrial gironí Josep Ensesa i Pujades, que adquirís els terrenys compresos entre la badia guixolenca de Sant Pol i la platja de sa Conca, un racó erm i oblidat, com a penyora d’un deute, al sud de Fenals d’Aro. Terra de ningú, perquè, posats a delimitar, l’actual Platja d’Aro hauria sonat a entelèquia a algun dels propietaris d’aquell litoral aleshores verge i maleït pels pagesos que no sabien el que s’hi couria en les dècades posteriors.
La qüestió és que Ensesa i Gubert –l’avi Ensesa, per a la família– se’n va sortir. Amb l’arquitecte Rafael Masó, van planificar a la dècada del 1920 una urbanització al voltant del que avui podríem anomenar xalet pilot, la casa Senya Blanca (1922), que encara conserva en propietat la família, i una dècada després engegaven l’Hostal de la Gavina, el 2 de gener del 1932, a l’extrem sud dels terrenys i encarat a la platja, només amb 11 habitacions.
D’aquell embrió inicial, adreçat a l’allotjament de possibles inversors en xalets d’estiueig i cada cop més estiuejants encuriosits per la destinació, l’hostal –encara que mantingui la denominació d’origen– es va anar ampliant fins a esdevenir el luxós hotel actual, amb 74 cambres i forjat al llarg de diverses dècades fins a esdevenir l’únic de les comarques gironines que havia assolit la categoria de 5 estrelles gran luxe, i referent europeu. Van ser el primer membre de l’Estat espanyol, i encara avui part, de l’associació internacional Leading Hotels of the World.
L’avi Ensesa, doncs, va posar l’establiment al mapa, en paral·lel al desenvolupament de la urbanització de s’Agaró i una infraestructura turística cabdal oberta al públic i que du el seu nom, el tram de camí de ronda que uneix les dues platges al voltant de l’hostal i la urbanització. En el seu llegat també figuren els mèrits d’haver estat l’amfitrió d’hostes de l’època daurada i més mitificada, com ara Ava Gardner i Mario Cabré –durant el rodatge de Pandora i l’holandès errant, el 1950– i, anys després, Elizabeth Taylor, Orson Welles –que va rodar a la zona escenes de Mr. Arkadin–, o molts altres actors, com ara John Wayne, Peter Sellers, Sean Connery, Jack Nicholson o Robert De Niro. Però també alts polítics, premis Nobel, futbolistes o empordanesos de renom: l’alhora universal Salvador Dalí, que hi va arribar a representar alguna performance, o Josep Pla, un hoste que va acabar esdevenint amic de la família i company de tertúlia en llargues sobretaules amb els Ensesa. Expliquen que s’hi allotjava a l’hivern per continuar escrivint amb temperatures una mica més agradables que les del mas de Llofriu.
Testimonien aquest passat daurat nombroses fotografies dels hostes vip, algunes de les quals estan penjades en una galeria interior de l’hotel, o els llibres d’honor amb una corrua de dedicatòries dels hostes autografiades durant dècades. Més recents són les estades d’estrelles musicals com ara Santana, Shakira o Lady Gaga, tot i que la família admet que ara la discreció impera per mantenir els paparazzi a ratlla.
El pare de la generació actual, Josep Ensesa Montsalvatge, va comandar l’establiment als anys vuitanta i noranta, en què va treballar perquè la Generalitat protegís com a bé cultural d’interès nacional tot el conjunt de s’Agaró Vell, i s’hi va rodar la sèrie còmica Tres Estrelles, d’El Tricicle, que va obrir les portes de l’establiment i va contribuir a “desmitificar-lo” entre el gran públic, coincideixen els nets d’Ensesa i Gubert.
Un present que no s’atura
Nou dècades després, els quatre germans, Josep, Júlia, Virgínia i Carina Ensesa Viñas, continuen la nissaga del negoci i treballen amb la mirada ja posada, a mitjà termini, en el centenari, el 2032. Però mentrestant ja han afrontat reptes com ara la reforma progressiva de les 74 habitacions, complicada per la necessitat de posar al dia les cambres de bany i totes les instal·lacions –aires condicionats o protecció contra incendis– fent quadrar normatives, l’estructura d’un edifici històric i la decoració d’unes habitacions en què Virgínia Ensesa ironitza que no cal invertir en renovar mobiliari –hi ha ple d’antiguitats que va començar a adquirir Ensesa Gubert arreu del món per fer que cada habitació fos única–, però sí evidentment en restauració i envernissat constants del mobiliari i manteniment dels entapissats. El restaurador, que cada tardor rep la llista d’incidències i tasques pendents, és un dels treballadors importants d’un equip que suma llargues carreres i molts anys d’experiència. Posen un altre exemple: el cap de recepció, que va començar a treballar al negoci amb 16 anys i està a prop de jubilar-se. “Som un molt bon equip que, a més, és com una gran família”, rebla Virgínia Ensesa.
Entre la clientela, al marge que cada any hi hagi molta rotació i hostes debutants, la fidelitat és la tònica. Els germans són discrets respecte als noms, però els demanem algunes anècdotes i evidentment no en falten. Com a encàrrecs inoblidables, un client americà va aconseguir anys enrere que li servissin una paella en arribar la primera nit a quarts de tres de la matinada, potser per efecte del jet lag. El servei a les habitacions en un cinc estrelles de gran luxe és actiu les 24 hores del dia, tot i que avui dia el caprici seria inviable, i el redrecen a preparacions més senzilles o begudes.
Hi ha, però, altres casos curiosos, com ara el record d’una clienta britànica que s’hi va allotjar fins a tres cops per passar-hi la nit de noces amb marits successius, dos dels quals van dormir-hi en la mateixa habitació, evidentment en anys diferents. O històries que serien més aviat de conte: la d’una altra clienta habitual que, en morir sense hereus, va testar en benefici de dos treballadors de confiança –que van plegar aviat, bromegen els germans–, o el fill d’un bàrman que va poder estudiar becat per uns altres hostes. Per acabar la repassada, un alemany que s’allotjava periòdicament a l’hostal li va posar Gavina a la seva filla, com a homenatge.
Des del 2013, Alberto Depau és el director de l’establiment, al qual va arribar després de sis anys com a sotsdirector del Juan Carlos I i tres anys previs a l’Hotel Arts barcelonins al currículum. En 9 anys ha tingut prou temps per conèixer els clients habituals i les seves preferències, com ara una habitació específica per la seva orientació o decoració, que “se senten com a seva”. Encaixar les estades en temporada alta pot semblar un atzucac, però per posar-li fàcil n’hi ha que reserven 58 nits cada any –entre l’estiu i caps de setmana– o un altre bon “client suís que ja ha cursat reserves de la mateixa habitació els mesos de juny i setembre fins al 2027”. La pandèmia, primer, els va fer perdre clientela nord-americana, que ha tornat aquest any en què no han tingut “gairebé” cap rus, però els catalans continuen responent. Aquest any han aprofitat l’efemèride per reformar els jardins i obrir-hi una nova zona de terrassa.
La cuina, la cirereta del conjunt
Amb el pas dels anys, l’establiment sempre ha volgut fer gala d’aquest esperit clàssic que es respira des del senyorial espai principal de la recepció fins a cada habitació, però s’ha posat al dia amb noves instal·lacions: sales per a reunions i la zona de spa a prop de les piscines, però sempre mirant de mantenir-se fidels a la història i el seu estil original. En els darrers anys, també han fet una inversió destacada en les cuines dels diversos restaurants que obren cada dia a hostes i visitants, com ara el Garbí, a la piscina –en horari diürn–, o el Candlelight, tots ells sota la direcció gastronòmica del xef Romain Fornell, de Tolosa de Llenguadoc, on va ser el més jove reconegut amb una estrella Michelin, i que un cop instal·lat a Barcelona va tornar-la a assolir al Caelis de la capital catalana. El repte ara és aconseguir el reconeixement de la guia francesa al Candlelight, que enguany atresora dos sols en la guia Repsol. Tota l’oferta culinària és un dels punts forts de l’establiment per atraure clientela de segones residències i els casaments, una altra línia d’activitat que els ha funcionat bé i que, malgrat la frenada de la pandèmia, han aconseguit reprogramar amb una agenda molt intensa enguany per trobar l’espai a hindús, nord-americans, escocesos i moltes parelles catalanes.
