L’estalvi energètic inevitable

Al final de juliol, el govern central aconseguia aprovar el decret d’estalvi d’energia amb certa polèmica per part d’alguns sectors que no veien amb bons ulls la idea de limitar les temperatures de les climatitzacions o la il·luminació nocturna. La realitat, però no ha trigat a demostrar que aquesta polèmica és, de fet, estèril: només un mes després, amb el preu de l’energia desbordat, és inassolible mantenir el consum anterior, decret o no decret. D’altra banda,e ls governs europeus comencen a proposar solucions a mitjà termini, com ara l’acord per a la construcció del gasoducte MidCat per transportar el gas del nord d’Àfrica cap a Alemanya. Tot i així, en aquest cas la solució funcionaria mentre hi hagués una estabilitat política en països com Algèria, Tunísia i Líbia que permetés la continuïtat del subministrament, fet que és, com a mínim, força incert. Alternativament, el mateix gasoducte haurà de permetre enviar cap al nord l’anomenat hidrogen verd. A banda de l’indubtable atractiu del terme, de què estem parlant? D’un vehicle diferent per transportar energia, que en qualsevol cas s’haurà de generar en algun lloc, i amb baixa emissió de CO2, en la mesura del possible. A priori la proposta és atractiva, però el nucli del problema continua sent el mateix: la necessitat d’obtenir l’energia amb un cost raonable tant econòmic com ambiental. A llarg termini, esperem que es pugui aconseguir aquesta generació d’hidrogen verd a través de tecnologies que actualment continuen millorant, però la inversió per generar el volum necessari amb aquestes energies alternatives és igualment molt elevada i s’haurà d’allargar durant alguns anys per crear les instal·lacions necessàries. En resum que inevitablement ens esperen alguns anys d’energia cara i, de retruc, de pujada de preus en la resta de l’economia. Per tant, el debat no serà tant si cal fer reducció de consum o no, sinó què i a on es pot estalviar: què és imprescindible i què no. Val a dir que no tot és negatiu en aquesta situació: l’impacte ambiental d’una certa reducció del consum és positiu i probablement necessari, i l’única estratègia realista per aconseguir aquesta reducció és la pujada del preu. Personalment i com a societat, haurem de decidir quines reduccions ens resulten més acceptables.