Els ministres de Pesca de la Unió Europea (UE) han arribat aquest dimarts a un acord sobre les captures de pesca a l’Atlàntic i la Mediterrània per a l’any 2023, segons han confirmat fonts diplomàtiques. L’Estat espanyol ha votat en contra del pacte sobre la Mediterrània, malgrat que s’han reduït els dies que la flota no podrà sortir a pescar.

El pacte ha estat assolit després d’una reunió de dos dies entre els titulars de Pesca dels vint-i-set que va començar el passat diumenge i que ha estat marcada per les intenses negociacions.

A falta de conèixer els detalls de l’acord, la pesca a la Mediterrània ha estat durant la reunió el principal escull per l’oposició d’Espanya, que malgrat qualificar de “positiu” l’acord, ha votat en contra d’aquesta part.

Dilluns al matí la presidència txeca va presentar un primer text de compromís que Madrid va rebutjar, en considerar que els avenços plantejats sobre les captures a la Mediterrània eren “francament escassos” respecte al plantejament inicial que va presentar la Comissió Europea (CE) a l’octubre, segons van afirmar fonts del ministeri espanyol d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

“Malgrat els avenços aconseguits i haver reduït els dies de pesca [que la flota no podrà sortir] a menys de la meitat, m’he vist obligat en nom d’Espanya a votar en contra d’aquest reglament”, ha declarat el titular espanyol de Pesca, Luis Planas, durant una roda de premsa.

Planas ha explicat que hi ha votat en contra perquè té “una divergència de fons amb la CE sobre la interpretació i aplicació del reglament de Mediterrani occidental”. El ministre ha defensat que el “rendiment màxim sostenible l’any 2025” s’ha d’assolir per “la selectivitat de les arts” i no “per la via de la reducció de dies de pesca”.

Al juny del 2019 es va adoptar un pla plurianual per a la pesca demersal a la Mediterrània occidental que s’aplica des del 2020 i que va introduir un règim de gestió de l’esforç pesquer per als arrossegaments de cara a aconseguir una reducció global de fins al 40 % en cinc anys.

Aquesta reducció del 40 % en els dies de pesca es calcula en relació amb les jornades que la flota va sortir a feinejar durant el període comprès entre l’1 de gener de 2015 i el 31 de desembre de 2017.

La Comissió Europea havia proposat una reducció del 7,5 % en els dies d’esforç a la Mediterrània per al 2023 i la primera proposta de compromís presentada plantejava una disminució del 7 %, una xifra que Espanya considera massa elevada. Aquest percentatge es traduiria en tres setmanes addicionals a l’any en què la flota no podria salpar.

Juntament amb la reducció de l’ esforç, la Comissió, en la seva proposta inicial, incloïa un mecanisme de compensació que permetria als vaixells sortir a pescar més dies si utilitzen mesures de selectivitat.

El 2022, la compensació havia estat del 2 %, “molt insuficient” per a Espanya, mentre que per al 2023 l’Executiu comunitari havia plantejat una compensació del 3 %, que Madrid continua considerant “molt insuficient perquè permet únicament recuperar entre tres i quatre dies d’esforç” a l’any, d’acord amb les fonts ministerials.

Brussel·les també plantejava reduir les possibilitats de pesca de bacallà i llenguado a l’Atlàntic, que l’Estat espanyol aspirava a augmentar. Madrid també buscava mantenir amb els programes científics sobre la cigala i evitar que s’ampliï la veda de qualsevol activitat pesquera relativa a l’anguila de tres a sis mesos consecutius a l’Atlàntic i la Mediterrània, que suposaria a la pràctica el tancament d’aquesta activitat pesquera.

Durant la nit de dilluns a dimarts, la presidència txeca ha elaborat una segona proposta de compromís, però Espanya continua considerant que suposa “pocs avenços”. Segons fonts diplomàtiques, els aspectes relacionats amb les captures a la Mediterrània continuen essent “problemàtics” per a Madrid en aquest text.