Economia

agricultura

Modernització dels canals de Pinyana i d’Aragó i Catalunya

Els canals de Pinyana i d’Aragó i Catalunya van signar ahir a la seu de la subdelegació del govern de l’Estat a Lleida els convenis amb l’empresa estatal Seiasa que permetran d’afrontar el finançament de la modernització d’una part dels seus regs, dins del pla per a la millora de l’eficiència i la sostenibilitat en regadius, cofinançat amb fons europeus Next Generation.

Aquestes obres permetran de millorar l’ús eficient de l’aigua, l’eficiència energètica i la digitalització dels regadius. En total, totes dues obres beneficiaran 11.761 regants i 106.730 hectàrees, amb una inversió per part del ministeri d’Agricultura de 45 milions. Està previst començar-les durant l’estiu.

L’obra al canal de Pinyana permetrà afrontar la modernització del reg del sector 3 del canal, que abasta 1.888 hectàrees de finques situades a Corbins, Benavent de Segrià, Torre-Serona, Vilanova de Segrià, la Portella i unes 70 hectàrees al terme de Lleida i beneficiarà 673 regants. Pel que fa al canal d’Aragó i Catalunya, hi ha inversions per a la millora del reg i la seva digitalització, així com la construcció d’una instal·lació solar fotovoltaica que permeti alimentar el sistema de reg amb energia renovable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Rússia

Rússia augmenta un 82% els ingressos per la venda de petroli i gas el 2024

barcelona
unió europa

Brussel·les exigeix a Booking complir amb les restriccions de la llei de mercats digitals

barcelona
ECONOMIA

Came Parkare s’instal·larà al parc de l’Alba

CERDANYOLA DEL VALLÈS

Compradors d’or, paranoics o assenyats?

Barcelona

El negoci de les caixes fortes reneix

barcelona
Ruben Sans
President de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC)

“L’empresari segueix veient-se com una figura negativa”

Barcelona
DE MEMÒRIA

Línies d’ultramar (1906)

PROFESSOR DE POLÍTICA ECONÒMICA DE LA UB (1967-2016)
Tecnologia

La Mobile World Capital vol lluir “el llegat” que deixa el MWC

Barcelona

El mercat posa a prova la joiera responsable

barcelona