Opinió

Terminator 2.0

He començat el 2011 apocalíptic. La carretera, basada en el meravellós llibre de Cormac McCarthy, va ser un regal que va avivar més el puntet negatiu que el Nadal no va aconseguir treure'm. Al cap i a la fi, això dels cicles econòmics i l'estudi de la història et fa pensar i veure les coses de maneres estranyes, especialment enmig d'anuncis sobre deutes impagables i rescats. Veia un món en què els que prenen decisions no es preocupen d'allò urgent, sinó d'ells mateixos, un món al revés com el d'El planeta dels simis, on els humans intel·ligents acaben esclavitzats per micos a causa de la seva deixadesa. Un món on tot s'arregla a base de lleis, com si les dels homes fossin més poderoses que la naturalesa. És quelcom que no acabo d'entendre, suposo, perquè jo, que mai he pagat el rebut de la gravetat, segueixo abusant d'ella i amb els peus a terra.

Tot això deu tenir algun sentit, ja que les lleis són avantatges competitius purs. Si es fa una llei per la qual tots els meus compatriotes em donen un euro anual, jo començaria cada gener amb 45 milions. Només seria una llei bona per a mi, però si puc fer-la, la faig. És una qüestió de poder, ja que el govern té el monopoli de la violència, llevat que siguis el Padrino i puguis fer que les lleis es compleixin. Bé, no sempre, i a vegades cal ser imaginatiu.

Acostumo a explicar l'anècdota del text de Bastiat, que atacava a cop de fal·làcia signant com els comerciants d'espelmes una queixa, a mitjan segle XIX, per la competència deslleial del sol, que enfonsava el seu negoci. No van aconseguir que per llei la gent tingués les cortines de casa tancades, però sí que es va crear un impost sobre la mida i nombre de finestres en algunes zones.

Confirmat, doncs: les lleis generen comportaments. Intento explicar a la meva filla, de tres anys, i a la meva mare, de 58, la raó d'una llei per millorar l'economia i que només parla de les descàrregues (“Elèctriques, papa?”). És a dir, que tracta d'una part dedicada a quelcom diferent a l'eficiència, la productivitat o el repartiment racional de recursos. A les xarxes socials llegeixo que Álex Solo Ante el Peligro de la Iglesia, dimiteix. En un país on sembla que estigui prohibit dimitir, el director de l'Acadèmia ho fa perquè no es respecten les regles del joc democràtic i que ha entès dialogant i escoltant a Alguns homes bons. La llei, i això ho sabem tots, tirarà endavant. Però hi ha esperança, com en el final de Terminator 2, quan, citant Sarah Connors, “per primera vegada afronto el futur desconegut amb esperança, ja que si una màquina, si un Terminator pot aprendre el valor de la vida humana, potser nosaltres també”. Si De la Iglesia ha estat capaç d'entendre de què va això del món digital i per què és important per a tots, potser els altres també poden!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

El Camp de Tarragona rep 336 milions d’euros dels fons europeus

Tarragona
GIRONA

Suspenen la Fira de la cervesa i la botiga al carrer de demà per previsió de pluja

GIRONA
economia

Multa de 150 milions a Ryanair, Vueling, Volote i Easyjet per cobrar per l’equipatge de ma

barcelona
economia

Un 30% menys de viatgers a l’abril als allotjaments turístics extrahotelers

Barcelona

Vint-i-una empreses gironines opten als premis Etalentum

GIRONA
unió europea

El TJUE tomba el tram autonòmic de l’impost d’hidrocarburs

barcelona

Les comarques gironines rebran 360 milions d’euros de fons europeus

sant joan les fonts

El sector del suro confia en les darreres pluges per salvar la collita

Girona
Economia

L’IPC repunta tres dècimes al maig fins al 3,6% per l’electricitat i els carburants

barcelona