JUGA I CALLA

MARTÍ AYATS

De Nàpols a Sud-àfrica

El 1966 dis­set selec­ci­ons afri­ca­nes van renun­ciar a jugar la fase clas­si­fi­catòria del mun­dial d'Angla­terra per recla­mar a la FIFA un grup únic pel con­ti­nent africà i per asse­gu­rar-se un repre­sen­tant a la fase final del cam­pi­o­nat. Qua­tre dècades més tard, cinc d'aque­lles selec­ci­ons (Algèria, Ghana, el Came­run, Nigèria i Sud-àfrica), més Costa d'Ivori, dis­pu­ta­ran una fase final que, a més, per pri­mer cop, tindrà la seu en un país africà: Sud-àfrica. Hi ha molts fac­tors que expli­quen que s'hagi pogut recórrer aquest camí. Entre ells hi ha la feina anònima de molts entre­na­dors, l'enorme poten­cial dels joves juga­dors afri­cans i l'interès que pro­vo­quen en els clubs euro­peus, però també l'impacte i la seducció que van pro­vo­car alguns equips i deter­mi­nats fut­bo­lis­tes en les seves apa­ri­ci­ons en els mun­di­als. Els pri­mers de fer-ho van ser el Came­run i Algèria a Espa­nya el 1982. Després de tres par­ti­ci­pa­ci­ons (el Mar­roc, el 1970; el Zaire, el 1974; Tunísia, el 1978), dos equips afri­cans van demos­trar que podien ser com­pe­ti­tius i plan­tar cara a les selec­ci­ons més for­tes. El Came­run, amb N'Kono i Milla, va empa­tar amb la que va aca­bar sent la cam­pi­ona, Itàlia, i no va superar la pri­mera fase per la diferència de gols. Algèria, amb Mad­jer i Belloumi, va der­ro­tar Ale­ma­nya Occi­den­tal, però també la diferència de gols (després que els ale­manys i els austríacs aca­bes­sin el seu par­tit amb el resul­tat que les clas­si­fi­cava a totes dues, 1-0) la va dei­xar fora.

Qua­tre anys més tard, el Mar­roc, amb el por­ter Zaki Badou i Timoumi, va superar per pri­mer cop una pri­mera fase, però va ser en el mun­dial del 1990 a Itàlia quan es va pro­duir l'epi­sodi més recor­dat del fut­bol africà en una copa del món: l'esplèndida actu­ació del Came­run i de Milla. El davan­ter, que jugava gai­rebé per pas­sar l'estona amb el Saint-Pierre de l'illa de la Reunió, va accep­tar la invi­tació de tor­nar a la selecció. Aquell equip, amb N'Kono a la por­te­ria i el futur juga­dor del Figue­res M'Fede, va der­ro­tar l'Argen­tina en el seu debut i va ofe­rir un espec­ta­cle memo­ra­ble en els vui­tens de final en eli­mi­nar Colòmbia amb dos gols de Milla en la pròrroga. Per pri­mer cop una selecció afri­cana jugava els quarts de final (després només ho ha igua­lat el Sene­gal, el 2002). L'eli­mi­natòria els va enfron­tar, a Nàpols, con­tra Angla­terra, que a set minuts del final per­dia. Un penal de Lineker va forçar la pròrroga i un altre penal, també mar­cat pel davan­ter anglès, va eli­mi­nar els came­ru­ne­sos. Aquell equip, però, va con­que­rir el res­pecte i l'admi­ració de tot­hom i va dei­xar entre­veure per pri­mer cop el que els repre­sen­tants afri­cans volen con­ver­tir en una rea­li­tat: que hi hagi un campió del món africà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.