Opinió

Tribuna

Utopia

“Una societat en què no hi hagi marge per a l'error vol dir que tampoc n'hi haurà per a la discrepància. És un altre tipus de totalitarisme

Europa exemplifica millor que cap altre espai el desconcert de l'home modern. Potser perquè aquí neix la societat que li ha donat nom i on la raó es va imposar gràcies a la força i a la intimidació de la guillotina. L'era de la llum va començar a caminar de la mà de la por. És el preu a pagar pel progrés? És l'inici d'una llarga seqüència de contradiccions?

hI va haver un temps en què vàrem creure que tot plegat valia la pena, que l'emancipació del coneixement i l'avenç de la cultura engendrarien millors individus i que el progrés econòmic solidificaria un entorn millor on desenvolupar-se. Un somni que va haver de superar proves i dificultats fins que va quedar sepultat sota milions de morts en el fatídic segle passat. La ciència no només no ens va salvar de nosaltres mateixos, sinó que ens va permetre dotar-nos de la tecnologia més sofisticadament mortífera que mai ningú podia haver imaginat.

Però si alguna cosa caracteritza l'home modern és que té una infinita confiança en si mateix. Al tombar de segle la convicció més estesa va ser que allò que ens farà definitivament superiors als nostres avantpassat seria haver entrat en l'era de la informació. Una il·lusió alimentada per la sensació de poder que ofereix la ficció que ho tenim tot a l'abast i que no hi ha racó del món en el qual no puguem ser-hi presents, físicament o a través de les xarxes. Internet ho ha canviat tot, però sobretot ha modificat essencialment la percepció de nosaltres mateixos.

Són els tecnòlegs, i no els tecnòfobs, els que ja han alertat dels perills de la vulnerabilitat que generà aquesta nova situació. Per posar un exemple pràctic, alguns dels principals experts europeus en intel·ligència artificial reunits a Barcelona han exigit que hi hagi accés als algoritmes que es fan servir a internet per la creixent influència que tenen en la configuració de l'opinió pública en general i en el comportament dels individus en particular. La manipulació és un perill permanent que disposa avui de les eines –les armes?– més poderoses que mai ha tingut a l'abast. No està en joc el model econòmic, l'individu com a consumidor, sinó el sistema polític i el model de convivència a partir de la capacitat d'influir en els ciutadans.

Però el que avui pot semblar el problema potser només és símptoma o, segons es miri, una alerta. La intel·ligència artificial avança de forma pràctica i anticipa el futur de forma teòrica. Entre les moltes aplicacions amb què es treballa resulten especialment impactants les previsions que es fan en l'àmbit de la robòtica. Tant es així que el Parlament Europeu ja s'ha pronunciat a favor de legislar per limitar els riscos i garantir la supremacia de l'home, exigint que les futures màquines incorporin l'anomenat “botó de la mort” per poder-les desconnectar en cas de conflicte. El mateix Parlament ha instat la Comissió Europea a crear una legislació per garantir la seguretat, la privacitat, la integritat, l'autonomia i la propietat de les dades. Davant del vertigen que provoca la gestió de la informació privada que poden fer els nous sistemes de computació. Però quina efectivitat pot tenir qualsevol marc legislatiu davant de la decisió lliure dels individus que no tenen cap consciència de risc i que renuncien voluntàriament a la seva intimitat?

Hem perdut la sensació de perill. La consciència de progrés no l'ha aturat ni la crisi econòmica més gran de la que es té memòria. Potser perquè, afortunadament, han funcionat prou bé les xarxes de seguretat que hem creat i els models de solidaritat institucionalitzats. I ara ens prometen més: una renda mínima garantida per als treballadors que seran substituïts pels robots. Segons les previsions, fins a un 60% dels llocs de treball actuals podrien desaparèixer en quinze anys. Ja no es tractaria que les màquines fessin les feines més feixugues, sinó que assumissin la presa de decisions. De fet, en això consisteixen els cotxes intel·ligents que es volen treure ja al mercat. Una economia sostinguda pels robots i que ens permetrà viure sense treballar. Una societat en què no hi hagi marge per a l'error vol dir que tampoc n'hi haurà per a la discrepància. És un altre tipus de totalitarisme. Una nova utopia o un malson?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia