Estabilitat, salaris i formació
El govern espanyol va anunciar divendres que l'economia no només continua funcionant bé sinó que, a més, s'està accelerant. Un missatge, per cert, que desmenteix aquells que afirmen que la “deriva separatista” de Catalunya està perjudicant l'economia espanyola, però aquesta és una altra qüestió. El que hauria de preocupar aquells que remarquen aquesta fita –certament positiva– a so de bombo i plateret és que, malgrat tot, la taxa d'atur espanyola –menys la catalana– continua sent de les més elevades d'Europa. Però aquí el que compta és mostrar unes estadístiques favorables, encara que topin amb la realitat.
L'última EPA (Enquesta de Població Activa) va registrar un augment de l'atur. L'explicació? Una Setmana Santa tardana. És a dir, que la feina continua depenent del turisme i que és de poca qualificació. L'estructura laboral de l'Estat espanyol continua sent molt deficient. No hem après res, o gairebé, de la crisi.
Dos dels principals sindicats del país, CCOO i UGT, surten al carrer aquest Primer de Maig reclamant treball estable, salaris dignes i conservació dels drets socials. Tenen raó. El mateix Banc d'Espanya i la CEOE fa mesos que repeteixen que ara és l'hora d'apujar sous. Però l'estabilitat depèn de la confiança en el futur. I els empresaris, ¿com poden confiar en un país immers en la corrupció i amb un deute públic que equival al 100 per cent del PIB? Però el que es troba a faltar en les reclamacions sindicals d'aquest Primer de Maig és això: mecanismes per formar més i millor els treballadors. Perquè aquesta, i no cap altra, és la clau de la competitivitat en un món global i tecnificat. La formació, més que la política, és la que crearà feina ben pagada i estable.