Veneçuela a la corda fluixa
La convocatòria d’eleccions, el principal instrument de qualsevol democràcia, s’ha convertit a Veneçuela en un motiu de seriosos enfrontaments entre el govern, que vol ampliar els poders, i l’oposició, que intenta derrocar-lo a través de les protestes populars. Avui el president, Nicolàs Maduro, ha convocat la ciutadania a votar la reforma constituent de cara a canviar la Constitució, una maniobra que amb prou feines emmascara la veritable intenció de posar fi a l’actual majoria parlamentària que li és desfavorable. En qualsevol cas, convocar les eleccions forma part de les atribucions presidencials, amb el ben entès que per legitimar el resultat d’avui Maduro haurà d’aconseguir una participació superior als set milions de votants, que són els que l’oposició va comptabilitzar en la consulta simbòlica celebrada el passat dia setze.
Les eleccions es produeixen, d’altra banda, enmig d’una greu crisi econòmica i d’escassetat de productes bàsics, tot plegat degut a la dependència absoluta del preu de petroli, que el país té en grans quantitats. Maduro necessita estabilitzar la situació política per intentar estabilitzar també l’econòmica però l’actual clima repressor no afavoreix ni una cosa ni l’altra. La revolució bolivariana, iniciada pel desaparegut Hugo Chávez, havia fet de la justícia social i l’oposició oberta al neocolonialisme dels Estats Units la seva principal raó de ser. Desaparegut el líder, però, la revolució ha fracassat en l’objectiu primordial de garantir el benestar de la població. És un problema que aquesta vegada, amb els carrers sotmesos a permanents manifestacions de protesta i amb gent que ho ha pagat amb la vida, el règim de Maduro no pot atribuir a l’enemic exterior.