La bola de neu

Des que l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha anunciat la candidatura de la ciutat als Jocs Olímpics d'hivern de l'any 2022, assistim a una cerimònia de la confusió de la qual segurament no és exempta la responsabilitat del mateix alcalde i el seu equip per la forma com ha fet l'anunci. Una roda de premsa sorpresa. Ja se sap que en les batalles el factor sorpresa té molta importància, i no podem obviar que la competència olímpica té una part important de batalla, i encara més en aquest cas, amb els veïns aragonesos amb les urpes esmolades. Però no oblidem que la sorpresa se l'han d'emportar els adversaris i no els aliats, perquè, si no, de vegades hi ha més víctimes en les teves files per foc amic que pel de l'enemic. Això és el que li pot passar a l'alcalde Hereu després de veure i escoltar tanta gent que, inesperadament, ha menyspreat el projecte d'una candidatura olímpica com la de Barcelona-Pirineus. Estic convençut que, pels arguments utilitzats i per la ridiculització que han proferit de la iniciativa, han parlat més per desconeixement i desinformació que per convenciment, generant l'efecte bola de neu. Sens dubte que aquests Jocs es poden fer amb seu a Barcelona. De fet, el que no accepta ja des de fa temps el COI és que la seu sigui a la Seu d'Urgell, Vielha o la ja tres cops refusada Jaca. L'aposta del COI és per grans ciutats com ara Torí i Vancouver. Barcelona, doncs, té una bona posició internacional i una mala posició espanyola. Perquè si Jaca ja no pot dir ni allò de la tercera serà la bona, perquè ha de ser una bona opció per a l'Estat espanyol. La candidatura de Barcelona s'ha presentat malament. Hauria estat més intel·ligent, fins i tot per la gestió mediàtica del tema i pels innegables interessos electorals que té la proposta per a Hereu, haver llançat a l'escena pública la idea ahir en la conferència anual de l'alcalde organitzada pel Col·legi de Periodistes per acabar proclamant la candidatura més endavant. Amb un part ja molt més assegurat. Es pot estar en contra dels Jocs, evidentment. Però són un evident motor econòmic. I si s'hi està a favor, no té sentit menysprear una candidatura com la de Barcelona-Pirineus. Si l'Estat espanyol té una veritable voluntat de lluitar pels Jocs d'hivern del 2022, el COE hauria de triar aquesta candidatura. Estic convençut que és l'única viable. Tot i que també penso que es poden imposar els interessos polítics de curta volada que afavoreixen Jaca. L'altra opció és que s'aconsegueixi fusionar la candidatura Barcelona-Pirineus amb la de Saragossa-Jaca com planteja l'expresident Maragall. Però compte, és Aragó que fa temps que ha rebutjat sistemàticament incorporar ni un centímetre de territori català en la seva candidatura davant les peticions lleidatanes. Si ara canvien d'opinió, parlem-ne, però Catalunya ara hi juga amb tot el seu pes.