A la tres
Un problema molt real
“Apostar per un país nou implica fer una reflexió, que es vol col·lectiva, sobre allò que no funciona o que podria millorar
Una de les recomanacions més repetides i segurament més feixugues dels darrers anys és aquella que diu que el govern català i els partits independentistes “s’haurien de preocupar dels problemes reals” dels catalans. La sentència, no cal dir-ho, no reconeix cap gestió als executius sobiranistes i obvia intencionadament que apos per un país nou implica fer una reflexió, que es vol col·lectiva, sobre tot allò que no funciona o que podria millorar del dia a dia dels ciutadans. La desgastada frase ha estat el salvavides on agafar-se de les anomenades forces constitucionalistes i, junt amb la Carta Magna, l’excusa perfecta per no abordar la situació a Catalunya. Si no consideres “real” que més de dos milions de catalans vulguin un estat i que el 80% demani un referèndum, per què t’hauries de molestar a donar cap resposta?
Entonava ahir l’enfadosa cantarella el ministre espanyol d’Exteriors. Josep Borrell afirmava que els governs tenen l’obligació de buscar solució als “problemes reals” i, en una tonada del tot coneguda, insistia que el dret internacional no empara el dret d’autodeterminació, tret del cas de les colònies. La cançó acabava amb una crida del veterà socialista a no reconèixer “cap superioritat moral” en l’independentisme. I ho deia ell, que fa uns mesos –quan no era ministre ni Pedro Sánchez president– parlava de “desinfectar Catalunya” abans de “cosir les ferides” que, al seu parer, havia provocat l’independentisme. És allò de veure la palla en els ulls dels altres i no la biga en els teus.
No és casualitat que Sánchez elegís a Borrell, un perfil que podria encaixar perfectament a Ciutadans, per a Exteriors. El socialista valorava ahir que s’hagi obert una via de diàleg entre el presidents espanyol i el català després de molts mesos sense interlocució institucional. Benvinguda sigui. Però el veritable pas endavant seria que aquesta, més enllà de fotos amables, serveixi per trobar sortida a la situació que es viu a Catalunya i que, malgrat el que digui Borrell, és un problema molt real.
