L’assassí i el nàufrag

Ja deveu conèixer l’autor de la frase: “Podria estar enmig de la Cinquena Avinguda, disparar a algú i no perdre votants.” Donald Trump, en plena petulància twittera. I ho diu i ho fa, al seu caprici i amb el seu poder, apuntant als més febles, com solen actuar els valents de la història, a famílies que busquen (i ofereixen com tots els migrants) una oportunitat al país on es desplacen. Va separar pares i fills i va tancar els nens en gàbies exposades a la llum mediàtica. Oportunament, potser? Cercant aplaudiments entre la inconsciència i els baixos instints amb què pretén identificar-se amb els seus seguidors? Això és el més preocupant, l’estímul del vot de l’odi. L’odi, més enllà de l’expressió individual d’un sentiment, l’hauríem d’entendre com una construcció social dirigida cap al seu contagi amb la deshumanització que va instal·lant els seus estàndards en terreny escalfat. Algun antídot envers els Trumps, Salvinis i altres messies que embruten les aigües per agafar peix? Esperit crític, coneixement de la realitat, contrast d’idees, respecte a la pluralitat com a valors de la civilització. Amb paraules més que simbòliques de l’escriptor Kamel Daoud: “Qui llegeix un sol llibre, la Torà, la Bíblia, l’Alcorà o el Llibre Vermell es fanatitza, qui en llegeix molts es fa més lliure. Un únic llibre no conté tot el món, el redueix a una sola visió i condemna qui el llegeix a la soledat de l’assassí o del nàufrag”. Del nàufrag que vota l’assassí que li dispara.