Batea

Aquests dies en què recordem els 80 anys del final de la batalla de l’Ebre, hem pogut sentir testimonis de gent gran que va viure en primera persona aquell episodi tràgic. Com l’Andreu Canet, per exemple, supervivent de la lleva del biberó, que explicava a la ràdio pública la duresa de la retirada, la travessa del riu sense saber nedar, la gana, la set, les infeccions, el tifus, el camp de refugiats...

Impressiona sentir de llavis dels seus protagonistes històries d’un temps convuls que encara ens marca. I impressiona, també, pensar que un dia aquestes veus s’apagaran per sempre i s’enduran amb elles el nostre món d’ahir. Per això, per evitar que l’oblit ens caigui a sobre com una boira espessa, cal celebrar feines com la de la historiadora Montserrat Garriga i Paituví, que dissabte va presentar a Santa Maria de Palautordera, al Vallès Oriental, el seu llibre Batea. Exili republicà i repressió franquista. L’obra, editada pel Patronat pro Batea, recull històries d’exiliats d’aquesta localitat de la Terra Alta, una comarca ebrenca fronterera amb Aragó que, com la mateixa Garriga va explicar, va patir més que cap altra la repressió durant la guerra i el franquisme. Garriga contrasta els testimonis orals amb l’estudi de fonts bibliogràfiques i recerques als arxius. El resultat de tot plegat és la recuperació d’un passat que pertany a homes i dones concrets, però que ara ja és també nostre.