Full de ruta
Correcció política
La culminació de la revolució de dretes és criminalitzar i anorrear tota diferència
No sé si Steve Bannon, l’exasessor de Trump que va ensinistrant l’extrema dreta europea incloent-hi Vox, ha aconsellat Santiago Abascal per tal que pressioni PP i Ciudadanos dient-los que són presoners de la “correcció política imposada per l’esquerra”. Allò que vull dir és que fa molts anys, gairebé dècades, que el ferotge ultraconservadorisme nord-americà utilitza de manera pejorativa el terme políticament correcte per condemnar les mesures (i el llenguatge) que consideren que protegeixen excessivament les minories ètniques, els homosexuals, els immigrants i, evidentment, les dones. A través de fundacions semblants a la FAES, grups amb poder als EUA han invertit molts de diners per finançar i difondre publicacions que afirmen que les teories i pràctiques igualitàries (pel que fa als drets, mentre que a la vegada reconeixen la diversitat) són, de fet, una forma d’autoritarisme que impedeix el dret de les persones (aquelles a les quals fan sentir que són les “comunes”, les “normals”, les integrants de la majoria, encara que ocupin un lloc marginal dins de l’escala social) a ser previngudes davant de grups que suposadament les posen en perill; si no afirmen directament que els impedeixen el dret a ser racistes, sexistes i homòfobs.
Als EUA, els ultraconservadors “anti-políticament correctes” no parlen tant de l’esquerra, encara que també, perquè costa trobar-la, sinó que els enemics són els liberals, les feministes, el col·lectiu LGTB, els ecologistes, els “multiculturals”. A Europa, l’extrema dreta, que a l’Estat espanyol no només és representada per Vox, parla de l’esquerra (encara que també costi trobar-la) per integrar-hi tots els enemics, que especifiquen igualment. Es tracta de posar en qüestió conquestes socials i polítiques que encara són molt insuficients per contrarestar les desigualtats i les discriminacions: és així que desvien l’atenció per mantenir-les i reforçar-les. La culminació de la revolució de dretes, que ha dut el capitalisme a un dels seus estadis més bàrbars, és imposar definitivament la seva correcció política: criminalitzar tota dissidència, anorrear tota diferència. Ho va dir l’economista nord-americà Paul Krugman: “Volen que sigui impossible parlar sobre les idees que posin en dubte l’ordre establert. Ni tan sols pensar-les.”