Full de ruta
Els drets fonamentals
El judici i la sentència del Tribunal Suprem impactaran directament –i poden modificar ‘de facto’ per sobre del dictat pel legislatiu– sobre el concepte que impera a l’Estat espanyol respecte als drets fonamentals, individuals i col·lectius
Només dos dies després de l’inici de l’històric judici contra els dirigents independentistes catalans que se celebra al Tribunal Suprem ha quedat palès que aquest no serà un judici penal en ús sinó un test als fonaments democràtics de l’Estat espanyol en què s’avaluarà la salut dels drets fonamentals i els seus límits. En una impressionant primera intervenció que va obrir el judici, Andreu Van den Eynde, l’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, ho va exposar de manera magistral, i la majoria dels advocats de la defensa també van seguir aquesta tesi. El judici i la sentència del Tribunal Suprem impactaran directament –i poden modificar de facto per sobre del dictat pel legislatiu– sobre el concepte que impera a l’Estat espanyol respecte als drets fonamentals, individuals i col·lectius, com ara el de debat i acció política, el dret a la manifestació, de llibertat d’expressió o fins i tot el dret a l’autodeterminació dels pobles. Que com va dir Van den Eynde tenim tot el dret a defensar perquè, malgrat que el seu origen històric està en la descolonització, cal partir de la base que els drets evolucionen i ara el d’autodeterminació serveix per solucionar conflictes per la via pacífica i evitar violència. El desenvolupament del judici i evidentment la sentència avalaran les tesis polítiques que advoquen per la repressió i el retrocés en matèria de drets o al contrari. I malauradament tot apunta a la primera opció, de manera agreujada per l’escandalosa participació d’un partit d’ultradreta com Vox al banc de l’acusació.
La democràcia és un sistema polític basat en l’evolució dels drets. Ningú discutiria que als anys cinquanta els EUA eren una democràcia. Si no ho eren els EUA, n’existia alguna? Però les lleis de segregació racial que imperaven i que van ser derogades per inconstitucionals el 1954 no superarien els estàndards d’un estat democràtic actual. El mateix podríem dir de la lluita de les sufragistes a la Gran Bretanya, de les polítiques d’esterilització forçada a Suècia o de la legislació de persecució dels homosexuals en molts països occidentals fins ben entrat el segle XX. Per això, el judici als dirigents independentistes catalans posant en dubte drets fonamentals suposa una involució dels mateixos i per tant un retrocés democràtic de greus conseqüències. Que no pagaran només els independentistes sinó tots els demòcrates.
