Opinió

De reüll

El crit dels mil·lennistes

És una generació castigada per la duresa de la crisi econòmica

Diuen que tots som part d’una generació. Una de les més famoses és la del baby boom i la formen les persones que van néixer entre el 1949 i el 1968, quan es començava a albirar una època de pau després de la postguerra. Amb el progressiu descens de la natalitat aquestes classificacions han quedat més difuminades i costa saber si es forma part de la generació X (fills dels baby boomers i que encara van cursar l’educació general bàsica), la Y o la Z. I què passa amb els mil·lennistes? Són una generació a qui s’ha penjat l’etiqueta de ni-nis. Se’ls considera mandrosos i que estan poc per la feina. Que ni han estudiat ni volen treballar i que viuen dels seus pares. Ho denunciava fa uns dies una jove a Twitter. Per llogar un pis se li demanava contracte fix, que els dos avaladors que li exigien també el tinguessin, estar empadronada a la ciutat (com a mínim un any) a més dels preceptius mesos de fiança. Els mil·lennistes (1981-1993) han estat una de les generacions més castigades per la crisi econòmica. Quan van treure el cap al mercat laboral aquest ja no els va acceptar i si ho va fer va ser en unes condicions econòmiques més minses que les de generacions anteriors. Quan és l’hora d’emancipar-se es troben amb preus abusius i això provoca que cada cop l’emancipació sigui més tardana. “No ens independitzem per ganduls. Maleïts mil·lennistes”, sentenciava el tuit de la noia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia