Opinió

A la tres

La bandera d’Òmnium

“Les acusacions es desfan com un terròs de sucre a cada pregunta que formulen les defenses

Surrealisme a la sala segona del Tribunal Suprem per mitjà dels agents de la Guàrdia Civil que hi presten declaració. Com la de l’identificat P35979V quan va descriure com en la concentració per l’escorcoll a la conselleria d’Exteriors, a la Via Laietana, va poder identificar banderes d’Òmnium. Un tros de roba verda, amb la inscripció de l’entitat, una ratlla i un pal, va ser la descripció, quan l’advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, li’n va demanar els detalls. Somriures d’estupefacció dels presents. Els interrogatoris d’alguns dels agents del cos armat s’han desenvolupat més o menys així: dibuix apocalíptic de les mobilitzacions, amb violència, tumults, muralles humanes i cares d’odi mai vistes en vint-i-cinc anys de carrera, coneixement exhaustiu de fets encara que no s’hi fos present i alguns oblits dels que els concerneixen. També un ús abusiu de la metàfora i la hipèrbole. Així, quan pregunten les defenses afinen el relat i la “pluja d’ampolles d’aigua” acaba reduïda al llançament d’entre “dues i cinc”, en les calamitoses circumstàncies viscudes es reconeix que no es van registrar detinguts, ni els agents van haver de fer servir, ni que fos a mode dissuasiu, les seves armes. La rebel·lió tampoc es va traduir en cap lesió important per als guàrdies civils que van participar en els dispositius de l’horror explicats fins ara. Potser en blaus, això sí.

Delictes de rebel·lió i sedició i fins a 25 anys de presó és el que es demana per als presos polítics asseguts al banc dels acusats que fa més d’un any que estan privats de llibertat. Si en les primeres sessions ja es va evidenciar la inconsistència dels dos delictes, als quals el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, va donar l’estocada mortal, en la sisena setmana de judici es desfan com un terròs de sucre a cada pregunta que formulen els advocats de les defenses. La rebel·lió acaba convertida en molta gent concentrant-se, cares enfadades, alguna botella voladora, projectes de llei públics, correus rebuts i fins i tot banderes on es pot llegir la paraula “democràcia” impresa. Heus aquí la seva rebel·lió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia