Opinió

Keep calm

La ràdio en català

És una joia que cal preservar perquè també representa un oasi de normalitat que no es troba en altres facetes

Fa uns quants anys que escric en aquesta columna i sempre he intentat evitar parlar de lo meu (expressió manllevada de Nacho de Sanahuja, que ve a la ràdio a parlar de lo seu). Sempre he pensat que al lector li interessaria l’anàlisi de coses relacionades amb l’actualitat més que alguns aspectes de la meva vida professional i, per descomptat, de la personal. Això ha deslliurat el lector que els clavi la tabarra sobre com de bo és Bruce Springsteen, com de bonic és Sant Cugat i com d’irracional és ser del Barça. Aquesta prudència per no barrejar aquesta columna amb tot això ha fet també que rarament hagi parlat de la ràdio. No només de RAC1, que també, sinó de la ràdio en general. I de la catalana en particular. I això és una petita injustícia perquè a vegades cal tenir una mica menys de manies i presumir d’allò que funciona. Segons l’EGM que va sortir ahir, les ràdios generalistes en català sumen més d’un milió i mig d’oients. No és una xifra aïllada, és una xifra que confirma una tendència que fa temps que va a l’alça. A totes elles cal afegir-hi les ràdios temàtiques (com les musicals o les informatives) i el número s’enfila així fins als més de dos milions de persones que cada dia escolten i senten la ràdio en català. Ara mateix soc incapaç de detectar cap altre àmbit de l’ús social d’una llengua en què el català demostri tenir aquest vigor. Això, que si estem pessimistes diu molt del marge de millora del català, és una joia que cal preservar perquè també representa un oasi de normalitat que no es troba en altres facetes. En un moment en què una part simbòlica del país està judicialitzada, potser convé recordar que només un 8% de les sentències de jutjats catalans estan fetes en català. És una manera molt gràfica de demostrar que, per deixadesa o per voluntat, la justícia espanyola està –per ser fins– desconnectada de la realitat social de Catalunya. No així la ràdio, que té la particularitat de ser la segona (a vegades la primera) veu que escoltem quan ens aixequem al matí. I que per molts anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia