Opinió

Vuits i nous

Valors

“Quins principis morals van seguir els que van arruïnar la Caixa d’Estalvis?

Escaldat per l’experiència, ja hauria de saber que abans de donar per fiables les dades sobre el passat recent de la ciutat hauria de fer una consulta prèvia a Pere Tió. Ho sap tot, de tot i de tothom. Em sembla que n’he parlat alguna altra vegada. M’arriba a fer mitja por: sap de la meva família més coses que jo, fins i tot en sentit descendent. No hi sent gaire, però hi veu molt. Quan me’l trobo pel carrer, que és el seu camp d’acció a partir de mitja tarda, i ens aturem per parlar, em mira d’una manera que sembla que m’escruti les entranyes i hagi de llegir-me el pensament amb els pecats inconfessables inclosos.

Fa uns dies, els parlava aquí de la inauguració d’un restaurant a l’edifici que antigament havia acollit l’anomenada Casa Cuna, una mena d’hospici administrat per la Caixa d’Estalvis de Mataró. Deia que hi havien viscut famílies pobres. Deia també que alguns afirmaven que la Casa s’havia fet receptora de nadons abandonats. En Pere Tió va córrer a enviar-me un correu per puntualitzar-ho tot. La Casa Cuna s’havia limitat a ser el que ara en diríem una llar d’infants, pensada perquè hi deixessin els fills les mares que treballaven a les fàbriques de la ciutat, amb preferència les més pobres. Obria de bon matí, i tancava a dos quarts de nou del vespre. No hi vivia ningú, doncs, de manera estable. No tenia tampoc dormitoris. Havia estat fundada per la Caixa de Mataró el 1929. Parlem de quan els directius de la Caixa local estaven impregnats de valors del catolicisme social i creien que la institució havia de treballar en favor dels desafavorits. Les mares treballadores, doncs, confiaven els fills a la Casa Cuna, on els donaven menjar, els entretenien i disposaven de servei mèdic. Si eren molt petits, les mares s’escapaven un moment del lloc de treball per donar-los de mamar. Per què, doncs, venien a col·legi nens que asseguraven viure a la Casa Cuna? Potser els que tenien edat escolar en sortien per anar a estudi i hi tornaven per dinar. La Casa Cuna, segons en Pere Tió, es va traslladar a un altre lloc, el 1964. Ens sembla que parlem de les condicions laborals i familiars dels anys vint i ho fem de fa quatre dies. La Caixa un dia va tancar el servei per donar preferència a la gent gran amb la fórmula de “casal d’avis”. L’antiga Casa Cuna, deia a l’article, es va convertir en una botiga de bicicletes. Després, en una de roba. Ara, allà on s’hi havia servit ranxo de subsistència, s’hi acaba d’obrir un restaurant de luxe. La Caixa de Mataró, més tard Caixa Laietana, va plegar després d’haver afectat el quinze per cent de la població amb el negoci fraudulent de les preferents. Ho dic bé, Pere? El principi de beneficència dels fundadors de la Casa Cuna ha caducat. Molt bé. Per quins valors es van regir, els seus successors?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia