Opinió

Full de ruta

Díaz Ayuso abaixa el teló

Abans d’emergir la candidata a la comunitat, Madrid era una ciutat coneguda pels musicals de la Gran Vía

Ningú ho recorda, però, abans que emergís Isabel Díaz Ayuso, Madrid era una ciutat coneguda pels musicals de la Gran Vía. Els taxistes de Barcelona portaven els viatgers a Sants a agafar el TGV per veure El rei lleó o Billy Elliot. Per culpa de Pablo Casado, però, el teatre d’improvisació ha posat en crisi els musicals, perquè l’observador atent a l’agenda de Madrid ha descobert els monòlegs de la candidata del PP a la Comunitat de Madrid i ja no es pot desenganxar. Ella cuida l’espectador català, perquè quan parla del conflicte té una frase icònica: “No es va posar fi amb diàleg al nazisme.” Però la seva és una funció per a tots els públics i així ho diu la Junta Electoral Central. “Les dones han passat d’obeir els marits a obeir l’esquerra.” “Quan em comencen a parlar de feina porqueria, em sembla ofensiu per a la persona que està desitjant, potser, tenir aquest lloc de treball porqueria.” “He d’anar amb por per la vida i cada vegada que tingui una proposta en positiu haver de sotmetre’m a l’escrutini públic com si estigués a Saber y ganar, quan no em sé la resposta concreta?” La gira s’ha limitat als quinze dies de campanya –on és la JEC quan el públic és un clam?–, però abans d’abaixar el teló Díaz Ayuso havia regalat una frase màgica a la plaça Colón de Madrid quan el PP va desfilar amb Ciutadans i Vox. Si bé existia el hit de la majoria silenciosa, que consistia a comptar tothom que t’ignora i sumar-lo a la teva causa, ella ho va refinar. “No hi entenc de números, el que està clar és que no hi cap ni una agulla, i sobretot, hi ha molta més gent que no ha pogut venir aquí, així que això significa que és una gran part del país la que se suma aquesta alegria, a aquesta concentració per la unitat d’Espanya”, va dir Díaz Ayuso el 10 de febrer en una plaça buida. Si un dia visiten Madrid potser veuen algú sol i cridant als quatre vents: “Al voltant meu no hi cap ni una agulla, gràcies a tots i sobretot als que sou a casa i no em coneixeu, us compto com a meus!” Celebrin l’escena amb un somriure. Aquí està estalviant molts psicòlegs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.