L’escarni de l’aeroport
La vaga indefinida del personal dels controls de seguretat de l’aeroport del Prat torna a colpejar de manera escandalosament recurrent els usuaris d’aquesta infraestructura amb la mala gestió de l’Estat a través del Ministeri de Foment i Aena. Aquesta protesta, que ahir va afectar o amenaçar la mobilitat d’unes 185.000 persones, se suma a la que fa uns dies va protagonitzar el personal de terra d’Iberia i a les que cada estiu amenacen l’aeroport de Barcelona amb el caos, les escenes tercermundistes i el perjudici als usuaris i a la imatge de la ciutat i del país.
Aquesta vaga és una rèplica de la de fa dos estius amb el personal dels mateixos controls de seguretat. Ha canviat l’empresa i els treballadors, però continua havent-hi menys filtres i personal del necessari per cobrir el trànsit que genera l’aeroport de Barcelona. I, a més, hi ha el greuge comparatiu de Madrid-Barajas, que té un trànsit molt similar però molt poca conflictivitat, perquè les condicions són força millors i quan sorgeix un problema és resolt amb celeritat. Avui són els treballadors de seguretat i fa uns dies, els serveis de terra d’Iberia; altres vegades són els policies, els pilots, els controladors o el personal de la neteja.
La responsabilitat d’això és del gestor (Aena) i del seu responsable polític (Foment), que distreuen la gent amb foteses com ara batejar l’aeroport (Josep Tarradellas), però els neguen una gestió eficient d’acord amb la magnitud real de la instal·lació i es neguen a descentralitzar-la amb un gestor més proper als interessos dels usuaris i els sectors econòmics del territori (Catalunya). Això no té res a veure amb el dret a la vaga dels treballadors; té a veure amb el menyspreu als usuaris, que per exemple aquests dies veuen perillar els seus plans de vacances. Algú hauria de pensar en ells.