Valors que naufraguen

Deu ser molt difícil fer tot allò contrari al que dius defensar. Per exemple, deu ser complicat rebutjar que un vaixell que transporta persones rescatades del mar i de la pobresa i de la violència de la terra d’on venen trobi aixoplug en algun dels ports que controles, mentre que els principis del teu partit parlen d’universalitat, internacionalisme i humanisme. En el programa electoral amb què va guanyar les passades eleccions, el PSOE de Pedró Sánchez escrivia als electors que estava a favor de no retirar la targeta sanitària als immigrants i espanyols que marxin tres mesos d’Espanya, cosa que passa fins ara. Sempre són molt curioses les contradiccions entre el que es diu i el que es fa, i sempre trobem mil arguments i girs narratius per donar raó de l’incompliment, per estranya que sigui la contradicció: el govern espanyol mantindrà l’assistència mèdica a l’immigrat que retorni del seu país abans de tres mesos, cosa molt humanitària i necessària per a la salut de l’afectat, però en canvi el deixaria moribund en un vaixell a alta mar si se li acudís tornar en pastera. Cosa que, sortosament, els immigrats amb targeta sanitària no necessiten fer. Però, un cop més en la història de la història de la Humanitat, la diferència entre la vida i la mort depèn de la voluntat, depèn d’un arbitrari segell reial o, en aquest cas, de la possessió d’algun paper administratiu que permeti entrar i sortir per les duanes i no saltant tanques plenes de ganivets o jugant-se la pell en una embarcació atrotinada.

El ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, va argumentar ahir en una entrevista televisiva que el capità de l’Open Arms no té la facultat administrativa necessària per demanar dret d’asil per als menors que ha rescatat amb el seu vaixell i que ara s’esperen sense destí. Una altra vegada el capriciós segell reial administratiu, la burocràcia hipòcrita ara com a excusa pobra i miserable per preservar les raons d’estat per damunt de tota mena de principis. Fins i tot els seus.