Sánchez no es pronuncia ni sedueix
Precedit pels incompliments electorals i per la incapacitat de pactar un govern de coalició amb les forces progressistes, el president en funcions del govern espanyol, Pedro Sánchez, va presentar ahir un paquet de 370 mesures amb les quals pretén desbloquejar la investidura. Amb el compte enrere per a la repetició de les eleccions si abans del 23 de setembre no hi ha acord, el pla socialista serveix com a possible programa de govern i alhora com a esquer electoral si finalment no aconsegueix sumar els suports necessaris. L’ambigüitat sobre les autèntiques intencions del candidat, doncs, es manté.
La presentació d’ahir es va revestir de la solemnitat de les grans ocasions, però la formació d’un nou govern no depèn només del màrqueting i de la posada en escena. Tampoc de les picades d’ullet incloses en un anomenat Programa Comú Progressista que resulta del tot insuficient si no va acompanyat de compromisos ferms. Si el que es busca és la coherència ideològica i l’estabilitat governamental per barrar el pas a la dreta és imprescindible oferir més generositat a Unides Podem. I si el que es busca també és la complicitat dels partits catalans, és evident que no resulta gens seductor negar la possibilitat d’un nou referèndum. Limitar la solució al conflicte polític català a estèrils trobades de presidents de comunitats autònomes o a l’enèsima promesa de reforma del Senat és, en aquest sentit, una simple pèrdua de temps. I voler reduir la complexitat del procés a una suposada “crisi de convivència” és adulterar la realitat. “Res de nou”, amb aquesta frase resumia ahir el govern de la Generalitat la proposta de Sánchez. Un Sánchez que actua com si tingués una majoria absoluta que de moment les urnes no li han pas donat.