Un poder judicial caduc

L’obertura de l’any judicial a l’Estat espanyol va tornar a ser ahir una nova mostra de la decadència democràtica i l’estat caduc en què es troba el sistema judicial espanyol. A setmanes de fer-se pública la sentència de l’1-O, s’ha escenificat un nou tancament de files unionista dels aparells de l’Estat amb els màxims representants de la judicatura fent d’escuders del rei Felip VI. L’afirmació de la fiscal general de l’Estat, María José Segarra, que l’actuació dels tribunals espanyols ha estat una resposta “serena, ferma i rigorosa” al “desafiament secessionista” de Catalunya situa clarament el sistema judicial espanyol com un actor parcial destinat a la preservació de preceptes polítics partidistes com la sacrosanta unitat d’Espanya. I això farceix d’un gran cinisme l’apel·lació de Segarra a l’obligatorietat d’acatar la sentència. Encara més quan la seva pròpia fiscalia està forçant que s’hagi de complir en presons de fora de Catalunya, arribant al paroxisme de l’acarnissament.

Vist el desenvolupament del judici de l’1-O, cap demòcrata pot acatar una sentència contrària als drets fonamentals dels acusats i acusades però també dels milions de persones a qui representen. Sense oblidar que el president en funcions del CGPJ, Carlos Lesmes, fa prop d’un any que és al capdavant d’un poder judicial caducat, després de l’escàndol sobre la manipulació del PP del que havia de ser el seu substitut, justament el jutge Marchena que presideix ara el tribunal de l’1-O. Tot plegat indica que les línies de la separació de poders estan totalment corrompudes. El poder judicial espanyol va demostrar ahir un cop més que s’ha convertit en un greu problema per arribar a una solució democràtica en el conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol.