No és veritat, no estem comptats

Sovint sentim a dir que independentistes i unionistes estem repartits al 50%, a vegades uns diuen que són els unionistes els que són majoritaris per una mica més d’aquest percentatge, i altres, que ho són els independentistes. L’argument em sembla clarament fake, si se’m permet l’expressió moderna, i el que més em sorprèn és quan ho afirmen els independentistes; per exemple ho diu constantment en les seves declaracions públiques el senyor Joan Tardà, o ho va dir el president Torra en la seva conferència recent a Madrid.

Saber de forma precisa quants som seria molt senzill: només caldria celebrar un referèndum d’autodeterminació, referèndum que ara per ara només admeten els independentistes, però no els unionistes, per a qui ser espanyol és, sense cap possibilitat de qüestionar-ho, i per a tots el catalans, obligatori.

Dir que ja estem comptats significa que una cosa políticament tan complexa com és un referèndum d’autodeterminació, referèndum que sens dubte hauria de comportar una companya pública perllongada en el temps per intentar convèncer la ciutadania de quina és la millor opció i exigiria a tots –uns i altres– convèncer amb arguments sobre els avantatges i inconvenients de cadascuna de les opcions, no produiria cap efecte en els convocats.

Hi ha un altre element que també s’ha de considerar: si bé sembla bastant clar que els votants del PP, Cs, PSC-PSOE i Vox són unionistes, i els d’ERC, JxCat i CUP, independentistes, és possible que una part, segurament petita, d’aquest vot es decantés finalment per l’altra opció. També és difícil saber què farien els votants dels comuns; hi ha dirigents que s’han declarat partidaris d’una i de l’altra opció, inclús algun, per exemple la senyora Colau, ha manifestat que va votar sí a la independència en la consulta del 9-N, i posteriorment, que ella no és independentista. D’altra banda, el partit sempre ha defensat el dret a l’autodeterminació de Catalunya sense marcar preferència.

En definitiva, penso que es pot afirmar que no estem comptats, nomes ho estarem quan celebrem un referèndum d’autodeterminació acceptat per totes o la majoria de forces polítiques, forces que haurien de respectar sense excuses la clara majoria parlamentària independentista i autodeterminista que existeix al Parlament de Catalunya des de fa temps. A veure si finalment ho aconseguim.