L’esperit de Gandhi

Segons declaracions del ministre de l’Interior en funcions, s’està investigant qui hi al darrere del Tsunami Democràtic. Òbviament, si la investigació es fa amb l’objectivitat que va permetre construir el relat a partir del qual s’ha basat la sentència, podem estar tranquils. S’ha plantejat el senyor ministre la possibilitat que al darrere del Tsunami hi hagi Mahatma Gandhi? I no precisament en persona perquè, com els va passar a altres líders de la seva òrbita, va ser assassinat el 1948 per un fanàtic. En qualsevol cas, vista la capacitat d’inventiva i l’habilitat per escriure relats, no seria gens estrany que s’afirmés –documentalment– haver-lo vist donant consignes mitjançant algun tipus d’aplicació digital de nova generació. Des d’una òptica racional, se m’acut que l’única possibilitat d’intervenció –del gran líder hindú– es fonamenta en alguna de les moltes reflexions que ens va llegar com a pacifista: 1) “No hi ha camí vers la pau, la pau és el camí.” 2) “La força no ve de la capacitat física, ve d’una voluntat indomable.” 3) “La violència és la por dels ideals dels altres.” 4) “La meva vida és el meu missatge.” 5) “Suposo que el lideratge alguna vegada va significar musculatura, però avui significa comportar-se bé amb la gent.” Al segle XXI algú amb dos dits de front s’atreviria a jutjar-lo i empresonar-lo pel seu pensament i per les seves accions? Ben segur que no. O potser sí?