De reüll
Muts i a la gàbia
Atacar amb arrogància l’opinió que no ens agrada és l’últim que ens cal
Sembla que, últimament, s’ha posat de moda tractar els ciutadans d’immadurs, d’individus que no saben el que es diuen. Ho fa Pedro Sánchez quan, contrariat amb els resultats encara calents de les urnes, distreu l’atenció amb negociacions de curta volada per acabar convocant unes altres eleccions. “Ara sí”, diu el lema de campanya del PSOE. Ara sí, se suposa, que la gent haurà après a votar i donarà finalment a Sánchez la majoria que el deslligui de mans.
I ho fa, també, el president del Consell General del Poder Judicial, que és alhora president del Tribunal Suprem, quan ridiculitza els que es manifesten contra les condemnes de l’1-O recriminant-los que ni tan sols s’han llegit la sentència. “Protesten per una cosa que desconeixen absolutament”, dictamina des de la càtedra.
Per aquesta regla de tres, no podríem participar en vagues, posem per cas, per defensar la qualitat de la sanitat o l’educació públiques perquè... què sabem nosaltres d’economia, dels complexos equilibris per fer quadrar els comptes de l’Estat? Muts i a la gàbia. Francament, tal com tenim el pati, em fa l’efecte que atacar amb arrogància i menyspreu elitista les opinions que no ens agraden és l’últim que necessitem. No cal menystenir els que discrepen de les decisions del poder fent passar per ignorància el que és un legítim i fonamentat motiu de protesta.
