El diàleg: primer pas
La reunió que els equips negociadors del PSOE i ERC van mantenir ahir al Congrés dels Diputats no permet augurar una solució al conflicte polític entre Catalunya i l’Estat i a l’onada de repressió que l’envolta. No obstant, la trobada en si mateixa i el to del discurs amb el qual els representants socialistes afronten la negociació sí que són un canvi d’escenari significatiu, tenint en compte que fa uns dies abjuraven del diàleg amb les forces independentistes i d’un govern recolzat en els seus vots i ara, en canvi, confien a trobar vies d’acord que permetin una “sortida viable i necessària a la situació de Catalunya”, en paraules de la vicepresidenta en funcions Carmen Calvo.
Espanya necessita sortir del bloqueig en què es troba encallada des de fa un parell d’anys i Pedro Sánchez necessita almenys els vots d’ERC (el sí o l’abstenció) per aconseguir la investidura, constituir el govern de coalició amb Podem i posar en marxa la legislatura. És la necessitat i no un replantejament polític el que ha canviat l’escenari i és important tenir molt present això a l’hora de posar el llistó de les expectatives sobre aquesta negociació.
El context de repressió tampoc ajuda, perquè, mentre es reuneixen, el Tribunal de Comptes inicia el setge econòmic al govern de l’1-O, Borrell obté la suspensió judicial de tres delegacions de la Generalitat a l’estranger, el TSJC delibera la inhabilitació del president Torra i el Congrés valida l’anomenat ‘155 digital’. En tot cas, només el diàleg entre les parts pot desbloquejar el conflicte institucional entre Catalunya i l’Estat. Un diàleg obert, sense vetos, línies vermelles, ni xecs en blanc. A hores d’ara l’expectativa més realista és que la negociació que comença acabi sent un primer pas cap a aquest diàleg.