L’emergència climàtica és una realitat
La nova Comissió Europea liderada per Ursula von der Leyen s’ha estrenat amb un contundent compromís públic amb la lluita contra el canvi climàtic. I el Parlament Europeu ha aprovat per àmplia majoria la declaració d’emergència climàtica per a Europa. Si bé és cert que la declaració per si sola no té efectes pràctics no es pot negar la fita històrica que suposa. En espera que la comissió presenti les mesures incloses en el Pacte Verd Europeu, no es pot negar que Europa mou fitxa fixant l’objectiu de limitar l’escalfament global a 1,5 graus. I és evident que la iniciativa europea tindrà influència en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic 2019 (COP25), que s’encetarà avui a Madrid i que arriba amb els acords de París signats el 2015 a punt d’entrar en vigor.
L’ONU ja alerta del desastre climàtic que pot esdevenir a aquest ritme a finals de l’actual segle, o abans. I és preocupant que importants potències estiguin liderades per negacionistes climàtics com ara Trump als EUA i Bolsonaro al Brasil. Una crescuda d’entre 3 i 5 graus de la temperatura global tindrà conseqüències catastròfiques mundials amb pujades del nivell del mar i l’alteració dels ecosistemes que afectarà també Catalunya i situa un 75% de la península Ibérica en perill de desertització. La crisi climàtica és una realitat palpable. L’informe anual de l’Organització Meteorològica Mundial mostra un rècord històric dels nivells de contaminació per CO2 del planeta. Evitar un desastre global obliga, doncs, a ferms compromisos conjunts a escala mundial que no poden ser ni estètics ni individuals sinó de coordinació d’accions guiades científicament que han d’incloure un veritable canvi dels actuals sistemes productius i de consum.