Opinió

Keep calm

Negociacions

Hi ha els que diuen que l’important és començar per les coses fàcils i deixar les importants per al final

En aquests dies d’enravenades negociacions perquè hi hagi a Espanya algun govern més o menys estable, m’ha vingut al cap una anècdota –no gaire políticament correcta, diguem-ho tot– sobre la flexibilitat dels principis en qualsevol negociació. Si els principis són intocables cap negociació té futur. Si són “modulables” la cosa pot acabar essent satisfactòria per a les dues bandes. Hi ha els que diuen que l’important és començar per les coses fàcils i deixar les importants per al final. D’altres ho deuen dir a la inversa. A mi el que em va fer entendre com funciona la cosa essencial va ser George Bernard Shaw, el dramaturg irlandès. Ho va explicar amb una anècdota qui sap si verídica: “Li vaig demanar a una senyora si voldria ficar-se al llit amb mi per 100.000 lliures. S’ho va pensar i em va respondre que, teòricament, ho podria acceptar. «Molt bé», vaig dir-li immediatament, «o sigui que també s’hi ficaria per 1 lliura». La senyora es va indignar: «Quina classe de dona es pensa que soc?», va replicar enfurismada. Vista la resposta, l’escriptor li va fer el següent aclariment: «La classe de dona que sou, ja l’havíem deixat establerta en la primera pregunta. Ara jo començava a regatejar el preu.»” És una reflexió que, modestament, brindem als negociadors que després de dues eleccions generals no han estat capaços de bastir una majoria ni que sigui per formar un govern precari. Si han decidit que seria bo per al país tenir un govern (una premissa que la soferta ciutadania comença a trobar dubtosa), no cal que donin voltes als principis: el que han de discutir és el preu que els pot resultar raonable, als uns i als altres, “modular-los”. I que recordin que la manera més intel·ligent d’abordar la qüestió és a l’estil de l’inspector Colombo: semblar un pèl encantat i una mica despistat. Això disminueix l’esperit competitiu de l’altra part. I si poden controlar els egos i parlar poc, millor. És la manera que l’altre es pensi que tens trumfos amagats. Si xerres massa de seguida es veu que no en tens gaires. Que tinguem sort.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia