El virus de la política

La gestió de la crisi del coronavirus de la Covid-19 va passar ahir pel Congrés dels Diputats amb la mínima autocrítica possible i la certesa que l’estat d’alarma decretat pel govern de Pedro Sánchez, amb tot el que comporta, tindrà vida més enllà de les dues setmanes de termini màxim, gràcies al suport de la coalició de govern i de l’oposició de la dreta. A pesar de l’error de minimitzar la magnitud de l’amenaça del coronavirus, a pesar d’ignorar els avisos dels experts en epidèmies i malalties infeccioses, a pesar de la lentitud de la reacció, a pesar de les decisions erràtiques en l’estratègia d’aquesta reacció i a pesar que Espanya és ja el segon país del món amb més casos actius de la malaltia, no hi ha hagut reconeixement explícit de cap error i, en canvi, sí que hi ha hagut una reiteració notable de proclames amb connotacions patriòtiques com a fórmula per superar aquesta crisi.

No és correcte que es parli més de la unitat dels ciutadans, del territori o de l’ofensiva contra el virus, que de la falta de proves de detecció del coronavirus o de la insuficiència de mascaretes i altre material de protecció. Tampoc ho és presumir de tenir un dels millors sistemes públics de salut del món i afrontar aquest repte revocant el seu funcionament autònom i allunyant les decisions i els tràmits del terreny on s’han d’aplicar. És vergonyós que s’anunciï que Espanya sortirà més forta d’aquest tràngol, sense que es conegui cap pla per revertir les retallades a la sanitat consolidades durant l’última dècada. Que el fil conductor de tot el relat del president Sánchez en aquesta crisi sigui la unitat i que la recentralització de competències, de recursos i de decisions és sinònim d’eficàcia en la gestió i de la victòria contra el coronavirus defineix clarament els valors i els principis del seu projecte d’estat.